<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 5 de juny 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=6636" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6636</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6636#comment-15494</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 05 Jun 2018 09:22:30 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6636#comment-15494</guid>
		<description><![CDATA[&quot;El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable&quot;: el vici és com tastar una llimona, tan atractiva primer i després tan amarga. Això ens ho va dir un professor d&#039;història de l&#039;art davant d&#039;un bodegó amb una llimona, i no sé per què ho vaig retenir. Aquest &quot;trencament d’ossos, una desfibració del cos i la immersió en una tristesa inexplicable, immensa, horrible&quot;: de l&#039;eufòria a la depressió, com en un malalt mental. 

La raó que dona per no llevar-se d&#039;hora &quot;és un producte més de l’astúcia dialèctica que de l’objectivitat i de la raó&quot;: observa com es creu les seves pròpies mentides, el que fem tots alguna vegada.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable&#8221;: el vici és com tastar una llimona, tan atractiva primer i després tan amarga. Això ens ho va dir un professor d&#8217;història de l&#8217;art davant d&#8217;un bodegó amb una llimona, i no sé per què ho vaig retenir. Aquest &#8220;trencament d’ossos, una desfibració del cos i la immersió en una tristesa inexplicable, immensa, horrible&#8221;: de l&#8217;eufòria a la depressió, com en un malalt mental. </p>
<p>La raó que dona per no llevar-se d&#8217;hora &#8220;és un producte més de l’astúcia dialèctica que de l’objectivitat i de la raó&#8221;: observa com es creu les seves pròpies mentides, el que fem tots alguna vegada.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
