<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 3 de juny 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=6631" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6631</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: HelenaBonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6631#comment-15493</link>
		<dc:creator>HelenaBonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 03 Jun 2018 12:01:22 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6631#comment-15493</guid>
		<description><![CDATA[Entre &quot;mort per descomposició&quot; i &quot;una forma precisa, viva, estricta&quot; hi ha el pas de l&#039;orgànic al cristal·lí, de l&#039;empatia a l&#039;abstracció. Potser per això a Coromina li fa mal al cor mentre que Pla podrà dormir &quot;d’una manera reposant i profunda&quot;. Tot i que matisa que &quot;és ben trist de dir-ho&quot;, cadascú per on l&#039;enfila. El contrast entre les dues maneres de veure el món és el que dibuixaria aquesta &quot;línia onejant&quot; que &quot;forma el diagrama de tota la nostra aventura còsmica&quot;. Una vegada vaig veure un artista fent-ne una interpretació en una instal·lació en forma d&#039;espiral. D&#039;unes pedres rústiques a un vidre cristal·lí, del vidre a les pedres fins al centre de l&#039;espiral. I, aleshores? De la tesi a l&#039;antítesi fins a la síntesi, pensament que se sol atribuir a Hegel.

Sobre &quot;aquest país polsós i sahàric&quot;: recordo a la carrera de filologia un poema d&#039;Espriu dins d&#039;un examen on es deia &quot;Si les arrels asseques,/ també t&#039;agostes tu&quot;. És ben clar quina mena de natura podem trobar a l&#039;agost si fem servir el verb &quot;agostar&quot; en aquest sentit. La pluja a Gran Bretanya com a mínim permet de tenir verdor tot l&#039;any.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Entre &#8220;mort per descomposició&#8221; i &#8220;una forma precisa, viva, estricta&#8221; hi ha el pas de l&#8217;orgànic al cristal·lí, de l&#8217;empatia a l&#8217;abstracció. Potser per això a Coromina li fa mal al cor mentre que Pla podrà dormir &#8220;d’una manera reposant i profunda&#8221;. Tot i que matisa que &#8220;és ben trist de dir-ho&#8221;, cadascú per on l&#8217;enfila. El contrast entre les dues maneres de veure el món és el que dibuixaria aquesta &#8220;línia onejant&#8221; que &#8220;forma el diagrama de tota la nostra aventura còsmica&#8221;. Una vegada vaig veure un artista fent-ne una interpretació en una instal·lació en forma d&#8217;espiral. D&#8217;unes pedres rústiques a un vidre cristal·lí, del vidre a les pedres fins al centre de l&#8217;espiral. I, aleshores? De la tesi a l&#8217;antítesi fins a la síntesi, pensament que se sol atribuir a Hegel.</p>
<p>Sobre &#8220;aquest país polsós i sahàric&#8221;: recordo a la carrera de filologia un poema d&#8217;Espriu dins d&#8217;un examen on es deia &#8220;Si les arrels asseques,/ també t&#8217;agostes tu&#8221;. És ben clar quina mena de natura podem trobar a l&#8217;agost si fem servir el verb &#8220;agostar&#8221; en aquest sentit. La pluja a Gran Bretanya com a mínim permet de tenir verdor tot l&#8217;any.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
