Això de llegir “els papers que publica a L’Esquella Santiago Rusiñol” a la perruqueria és curiós, no sol passar que trobis la cultura en aquests llocs. “¿Té alguna cosa a veure la literatura amb la inconsciència?”: per a mi tota, i Pla també es relaciona amb l’inconscient, per molt que ho negui, i que sembli que no aparentment. Pla no escriu com un francès, o sigui amb un llenguatge rococó, però tampoc és una literatura merament parlada, com diu de Rusiñol.

“Els que es deixen influir pels grans mestres demostren tenir una personalitat insignificant”: jo n’estic farta dels que només volen sentir parlar del “mainstream fiction”, el cànon literari de Harold Bloom, i que a sobre no acostumen a llegir res de l’autor que suposadament veneren. Per això existeixen els anticànons: “¿per què duren algunes coses, i altres que ens semblen considerablement millors s’esfumen i es perden? Pur misteri”, hi estic completament d’acord.

El final en què parla de la “felicitat d’una família”, em fa pensar en el començament d’Anna Karenina, “Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera”, i això, que semblaria no lligar amb l’anterior, sí que ho fa, perquè tots els anticànons també ho són a la seva manera.