<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 15 de maig 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=6552" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6552</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6552#comment-15483</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 15 May 2018 09:17:54 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6552#comment-15483</guid>
		<description><![CDATA[És curiós. Tant que m’agrada Pla, i descobrir que segons com pensem tan diferent. Per a mi el quadre més bo de la història de l’art és &lt;i&gt;Improvisation 7&lt;/i&gt; (http://www.wassilykandinsky.net/work-74.php), del 1910. Que és d’allò més irracional, pre-expressionista, amb molt de sentiment. No m’ha acabat de convèncer mai l’abstracció geomètrica que va acabar fent Kandinsky, que s’assemblaria més a aquesta “naturalesa estàtica i quieta”. Amb aquesta obra vaig descobrir com m’agrada de fer hermenèutica, perquè em vaig adonar que interpretar és crear. És com si tots els elements de la pintura es trobessin engrapats i alçats cap amunt, com diu que passa Wilhelm Worringer en una església gòtica, a través de la mà invisible (es tracta d’abstracció) de l’artista. Jo hi endevino dues persones enmig d’un diluvi. Kandinsky, un dels darrers grans romàntics. 

Però Pla em continua agradant moltíssim. De la mateixa manera que m’agrada el paisatge de la Gran Bretanya, que tot i que no és exuberant, sinó contingut, sempre és verd. O la Toscana, que ha estat definida com el paisatge més bell del món. Hi ha qui diu que en la varietat es troba el gust: voler-ho tot alhora, el contrast, és propi de les obres d’art més ben aconseguides.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>És curiós. Tant que m’agrada Pla, i descobrir que segons com pensem tan diferent. Per a mi el quadre més bo de la història de l’art és <i>Improvisation 7</i> (<a href="http://www.wassilykandinsky.net/work-74.php" rel="nofollow">http://www.wassilykandinsky.net/work-74.php</a>), del 1910. Que és d’allò més irracional, pre-expressionista, amb molt de sentiment. No m’ha acabat de convèncer mai l’abstracció geomètrica que va acabar fent Kandinsky, que s’assemblaria més a aquesta “naturalesa estàtica i quieta”. Amb aquesta obra vaig descobrir com m’agrada de fer hermenèutica, perquè em vaig adonar que interpretar és crear. És com si tots els elements de la pintura es trobessin engrapats i alçats cap amunt, com diu que passa Wilhelm Worringer en una església gòtica, a través de la mà invisible (es tracta d’abstracció) de l’artista. Jo hi endevino dues persones enmig d’un diluvi. Kandinsky, un dels darrers grans romàntics. </p>
<p>Però Pla em continua agradant moltíssim. De la mateixa manera que m’agrada el paisatge de la Gran Bretanya, que tot i que no és exuberant, sinó contingut, sempre és verd. O la Toscana, que ha estat definida com el paisatge més bell del món. Hi ha qui diu que en la varietat es troba el gust: voler-ho tot alhora, el contrast, és propi de les obres d’art més ben aconseguides.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
