“El paisatge em fa pensar en les pintures dels primitius que de vegades veig reproduïdes en les revistes il·lustrades. ¿Em serà possible de veure aquesta pintura algun dia?”: la realitat mai és com l’hem idealitzat, sembla que digui.

“La presència dels ocells sembla augmentar el silenci. El silenci sempre sorprèn. És una cosa insòlita, que té una punta de misteri”: que els diguin això als poetes! Crec que aquesta part es podria relacionar amb el meu paràgraf anterior, aquest misteri seria com el de les pintures dels primitius, perquè el silenci es relaciona molt amb el passat, contra el progrés de la música que es troba per tot arreu, com un soroll més.

També el relaciono amb “La pluja ha refrescat el verd de les pinedes i dels alfals”. Quan ha plogut és quan la vegetació és més verda, això ho saben els fotògrafs. Quan la vegetació no és coberta de pols és com quan trobem el silenci, encara que sigui amb la presència dels ocells, com dels versos.