“Jo só d’on ve l’inesgotable foc
que animarà la morta polseguera”.

Verdaguer també m’agrada molt, quan no és un poeta cursi, d’aquells de poble…

M’agrada el que diu de la mística. Jo, després de provar de ser humana i no poder fer res més que acabar odiant el fang, també sóc més aviat poeta de l’inefable, del qual una professora de la carrera, que no diré, se’n fotia tant. Cadascú per on l’enfila.