Jo dec ser d’aquelles persones que parlen en “catanyol”, perquè moltes vegades he de mirar el diccionari, cosa que no em molesta gens.

Pel que fa al “madura”: estic d’acord amb el que dius. Jo només vaig provar d’interpretar aquesta paraula sense aconseguir-ho. Els intents són molts, arribar a la meta és l’únic intent que compta. La paraula “tibant” ja la recordo de l’altre bloQG!

Admiro la teva interpretació del que diu del Glossari d’ors (a veure si surt la cursiva, ho faig com es fa a i com dius tu). El critica negativament, però el llegeix. No deu ser tan dolent! Però aquest "violinista" no sembla que tingui gaire a veure amb aquest principiant. Ho vaig relacionar simplement per la paraula.

"Jo hi veuria la inestabilitat de tot el que puja entre forces oposades": m'agrada molt aquesta descripció de la primavera! Kandinsky deia una cosa semblant.

Tot el que escriuré són interpretacions meves a partir de les observacions que fas tu.

No crec que Pla tingués el propòsit de fer consultar el diccionari als seus lectors, però ell s’hi fa ser: si al seu poble, el seu rodal o la seva família es deia “grua” d’allò que els barcelonins en diem ”estel”, per què no ho havia d’escriure? I hi escriu, però ho explica, deixant entendre que ell no renuncia a la seva manera de dir. Pero, finalment, tot això de la “grua” ho refereix a l’”estel”. “Grua” ja no torna a sortir en tot el Quadern gris.

Una altra cosa potser encara més important: escrivint, crec que diu al lector que un dels seus instruments de joc és la tria i el control de les paraules, el vocabulari, la fraseologia, etc. Per mi, més que “culturalitzar-se” amb la lectura, el que fem és enriquir-nos, eixamplar. No es tracta tant d’ampliar coneixements com de penetrar en la llengua i els seus racons i camins. Si la llengua es perd o s’empobreix és perquè l’anem esmolant fins al punt que tot es redueix als quatre tòpics que solem manejar.

“El pressentiment” ! Tens raó: és una manera d’explicar-se magnífica, és com dir “la insinuació”, el que encara no veiem o endevinem, però intuïm.

La “concavitat pura, ampla, madura” és una línia arquejada. La maduresa fa que no sigui una línia tibant, sinó en repòs, com els fils elèctrics que pengen d’una torre a l’altra en les grans instal·lacions enmig del camp, com una catenària d’en Gaudí. Per mi no és com si hagués escrit “alta”, sinó més aviat equivalent a “reposada”, és a dir, sense la tibantor, la tensió de la línia recta que va d’un punt a l’altre pel camí més curt. Per referir-me a la “concavitat”, he escrit l’adjectiu “tibant”, bastant estimat per Pla. L’adjectiu “desinflada” ve a ser-ne exactament l’oposat. Un violí “tibant” seria el que emprèn la melodia amb l’energia de l’entusiasme. El “violí desinflat” és tot el contrari, el que és gratat sense esma ni comprensió de la música que interpreta. Aquest aprenent de violinista és un simple principiant, i entenc que allò de què Pla es queixa no és tant de l’estudiant de violinista com de la sonsònia insignificant que ell ha d’aguantar.

L’error de transcripció en els paràgrafs –“Tarda de primavera…” n’havia de començar un– no es atribuïble més que a un error, ja resolt.

Quan recordes un altre “violinista” que ha aparegut al Quadern, et refereixes sens dubte a la crítica a la prosa del Glossari d’Ors, que Pla troba massa perfumada, massa de saló, massa violinista. És això, oi?

La primavera…! Quin esclat de vida. Però quina turbulència de tot el que es desclou. És depriment? No ho crec. Jo hi veuria la inestabilitat de tot el que puja entre forces oposades.

(Per escriure un fragment en cursiva, al davant hi has de posar els símbols < i > i tancar-los amb “símbol ‘més petit que’ + lletra ‘i’; si vols negreta, lletra ‘b’ en comptes de ‘i’
Si vols enllaçar alguna cosa, la manera de fer-ho és
“símbol ‘més petit que’ + lletra ‘a’ + adreça de la pàgina on vols enviar + símbol ‘més gran que’ i per tancar l’enllaç , el mateix procediment, amb la lletra ‘a”).