La Roseta Alta és un nou oxymoron, una contraposició d’un diminutiu i d’un adjectiu que indica l’alçada elevada d’aquesta persona, acompanyada de “planturosa”, aquesta contraposició s’escau a un personatge que és criticat i admès alhora. Que deu viure sola, vídua i amb els fills morts, però vol que els altres visquin acompanyats. Això seria “l’alcavoteria que potser tranquil·litza”. Quan hom escriu a vegades també es converteix en una alcavota dels personatges que surten en el llibre. I d’aquesta manera hom es tranquil·litzaria, es redimiria.

A mi també m’ha despertat la curiositat això de “pels federals de Sant Feliu de Guíxols”. Mirant a la xarxa, es veu que en aquest poble han estat republicans federalistes molt de temps. “L’ex-alcalde de Sant Feliu de Guíxols i diputat al Congrés del Partit Republicà Democràtic Federal, Pere Caimó, va proclamar la República Democràtica Federal el 4 d’octubre de 1869 i va liderar la revolta federal contra l’exèrcit coneguda com el Foc de La Bisbal”. Un altre polític que anava amb el lliri a la mà davant l’estat espanyol… aquest estat sí que no sap redimir-se.