Comentaris a: 2 d’abril 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 06 Apr 2018 16:44:33 +0000

Ben d’acord, Helena. Me l’has fet rellegir i em quedo amb això:

“Allò que assegura la vitalitat de les proses del nostre admirat col·lega és l’aparició, inesperada o provocada, d’un joc de mots, del meravellós concret, do i recompensa dels qui es lliuren al risc de l’especulació literària, i s’hi adeliten.”

I també, molt, amb el que n’has reproduït tu, allò del tedi i el treball dels poetes, en la vetlla i el son.

Per: SALVADOR ROFES CAPO

SALVADOR ROFES CAPO — Mon, 02 Apr 2018 16:35:31 +0000

Una meravella. He gaudit molt amb la seva lectura.

Per: HelenaBonals

HelenaBonals — Mon, 02 Apr 2018 13:41:02 +0000

Ramon,
Ja ho he llegit. Costa força, aquest Foix, però em quedo amb “En Pla que exalta l’oci, que es complau en la defensa del tedi i que clama per l’adveniment de l’ataràxia universal, treballa, com els poetes, en la vetlla i en el son”. La prosa poètica, doncs. És tot un luxe que això ho digui el poeta de “M’exalta el nou i m’enamora el vell”…

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Mon, 02 Apr 2018 10:13:03 +0000

Helena, només sobre la poesia i el premi de poesia de què parles, has llegit aquest “Elogi de la prosa poètica. Un text inèdit de J.V. Foix sobre Josep Pla de l’any 1953, publicat per Xavier Pla (“Revista de Catalunya”, núm. 300, desembre 2017)?
https://goo.gl/YiCTvD

Per: HelenaBonals

HelenaBonals — Mon, 02 Apr 2018 09:52:51 +0000

Voler ser escoltat és com voler que l’aigua d’un riu corri cap amunt. Per això “agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé”. Si parles massa et fas inevitablement pesat, com sembla que se’n fa Frigola. Això és un cas de quan s’entremescla el que es diu amb com es diu, que és el que fa la bona poesia: “com si ens traguessin un pes de sobre” denota que el qui parla ho faria en excés, que el que vol és ser escoltat. Per altra banda, l’encerta: no escoltar els altres, sinó seguir el teu cor i la teva raó, és difícil, però de persona forta generalment. Jo veig que en els anteriors comentaris no s’ha interpretat el mateix que jo, però tant se val.

Escoltar Pla quan escriu, encara que transcrigui el que ha dit un altre, no costa, és l’excepció que confirma la regla.

M’han dit que hi ha un premi de poesia Josep Pla. Això indicaria que el que ell escriu no es pot considerar narració estrictament. Cada lloc buit que se’t presenta et força a interpretar.