Comentaris a: 21 de març 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 26 Mar 2018 09:46:08 +0000

Aquest costum de trobar-se algú cara a cara i no tenir res per dir-se, i quan l’altre ha passat començar a dirigir-s’hi, em recorda el que passa en les relacions amoroses, que quan més estimes l’altra persona és quan l’has perdut.

Això del Centre Republicà Tradicionalista em recorda el que passa sempre a la política catalana. Ens repetim. El contrast entre els dos adjectius del centre és força bipolar, sense síntesi hegeliana.

La revista on és subscrita la mare de Pla, una manera de parlar del fons i la forma. Per què no fer caritat directament? Aquest “T’imagines, Carmeta, quan serem vellets, vellets?…”, fa pensar en la capacitat que tenen els homes per prometre abans de. Una altra forma que contrastaria amb el fons.

Per: Josep Miquel

Josep Miquel — Mon, 26 Mar 2018 06:33:04 +0000

Gràcies pels apunts, Montserrat.

Per: Montserat Francès

Montserat Francès — Sun, 25 Mar 2018 18:06:00 +0000

Josep Miquel, sóc lectora però no especialista en l’obra de Josep Pla ni en la seva biografia. De psicoanalista, res. N’he llegit bastants llibres, entre altres “El quadern gris”, que m’agrada rellegir cada dia que n’hi ha. La meva impresió és que en general Pla no parla gaire del seu pare, que en comparació amb la mare, sembla un personatge de segon o tercer ordre. Crec recordar que el pare es va morir bastant jove, o si no, molt abans que la mare. Pel meu record, simplement en va explicant anècdotes. Si aquí hi ha lectors més documentats o psicoanalistes, potser ens ajudaran a saber-ne alguna cosa.

Per: Josep Miquel

Josep Miquel — Thu, 22 Mar 2018 07:23:01 +0000

En l’entrada del dia 19 i en aquesta de hui, Pla deixa pinzellades sobre son pare, però no s’hi endinsa en una descripció pormenoritzada com fa en altres casos. No recorde ara si més avant dibuixa un retrat detallat de la figura paterna. Hi ha cap psicoanalista en la sala?