Com aquest “pintoresc”, que no seria més que una metàfora de l’artista. De fet també es podria considerar una metonímia, de prendre allò que és susceptible de ser pintat pel seu pintor, l’artista. Seria una boutade (no sé com posar-ho en cursiva) que “davant d’una boutade, d’una gràcia, d’un color, d’una ximpleria, d’un adjectiu, la moral falla sobtadament”. És així. I molt millor això que no pas ser com l’home que empipa més a Pla.