<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 10 de novembre 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=11573" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11573</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11573#comment-16172</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 10 Nov 2019 11:00:38 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11573#comment-16172</guid>
		<description><![CDATA[És curiós. N&#039;hi ha que defensen que per escriure bé cal corregir i corregir, esborrar i esborrar, i n&#039;hi ha d&#039;altres que volen escriure a raig, com ho faria aquest Sagarra. Olga Xirinacs se&#039;n reia dels escriptors que diuen que pateixen quan escriuen, que tenen restrenyiment creatiu. Com sempre, hi ha de tot en aquest món. A vegades es fa un poema en cinc minuts que té tant de valor com un que ha costat una hora. I és força penós que els autors necessitin dopar-se per escriure. De totes maneres, Pessoa deia alguna cosa així com: ¿quina importància té patir del fetge quan es vol passar a la posteritat?]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>És curiós. N&#8217;hi ha que defensen que per escriure bé cal corregir i corregir, esborrar i esborrar, i n&#8217;hi ha d&#8217;altres que volen escriure a raig, com ho faria aquest Sagarra. Olga Xirinacs se&#8217;n reia dels escriptors que diuen que pateixen quan escriuen, que tenen restrenyiment creatiu. Com sempre, hi ha de tot en aquest món. A vegades es fa un poema en cinc minuts que té tant de valor com un que ha costat una hora. I és força penós que els autors necessitin dopar-se per escriure. De totes maneres, Pessoa deia alguna cosa així com: ¿quina importància té patir del fetge quan es vol passar a la posteritat?</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
