<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 10 d&#8217;octubre 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=11439" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11439</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11439#comment-16153</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 10 Oct 2019 09:32:18 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11439#comment-16153</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Si hagués de tornar a triar els pares, triaria els mateixos&quot;: això em fa pensar en el que vaig llegir a &lt;i&gt;El món de Joan Ferrer&lt;/i&gt;, de Cèsar August Jordana: &quot;Un Joan Ferrer jove repetiria aproximadament la trajectòria ja feta (i, quina solta hi havia a repetir-la?) o ja no seria un Joan Ferrer&quot;. A més a més, per voler ser feliç s&#039;ha de voler ser el que un és, és la màxima que m&#039;ha acompanyat sempre, i que demostra que Pla sabia ser feliç.

Quan parla dels empordanesos com el &quot;rodal menys convencional i més individualista, i potser el que té una gent més deseixida&quot;, a mi m&#039;agradaria ser d&#039;aquesta manera! M&#039;agrada molt la paraula &quot;deseiximent&quot;, sobretot davant del mal de queixal, eren molt sofertes, abans les persones, si els havien d&#039;arrencar els queixals de viu en viu! 

Que &quot;en el fons del fons tots som boigs&quot;, sobretot si ens toca la tramuntana de la seva terra! Normalment les persones boges tenen com a primer símptoma no reconèixer que estan boges, no voler-ne ser, en això Pla mostra de nou com sap ser feliç.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Si hagués de tornar a triar els pares, triaria els mateixos&#8221;: això em fa pensar en el que vaig llegir a <i>El món de Joan Ferrer</i>, de Cèsar August Jordana: &#8220;Un Joan Ferrer jove repetiria aproximadament la trajectòria ja feta (i, quina solta hi havia a repetir-la?) o ja no seria un Joan Ferrer&#8221;. A més a més, per voler ser feliç s&#8217;ha de voler ser el que un és, és la màxima que m&#8217;ha acompanyat sempre, i que demostra que Pla sabia ser feliç.</p>
<p>Quan parla dels empordanesos com el &#8220;rodal menys convencional i més individualista, i potser el que té una gent més deseixida&#8221;, a mi m&#8217;agradaria ser d&#8217;aquesta manera! M&#8217;agrada molt la paraula &#8220;deseiximent&#8221;, sobretot davant del mal de queixal, eren molt sofertes, abans les persones, si els havien d&#8217;arrencar els queixals de viu en viu! </p>
<p>Que &#8220;en el fons del fons tots som boigs&#8221;, sobretot si ens toca la tramuntana de la seva terra! Normalment les persones boges tenen com a primer símptoma no reconèixer que estan boges, no voler-ne ser, en això Pla mostra de nou com sap ser feliç.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
