<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 2 d&#8217;octubre 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=11399" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11399</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11399#comment-16143</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Oct 2019 10:34:47 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11399#comment-16143</guid>
		<description><![CDATA[M&#039;he deixat l&#039;article davant &quot;tardor&quot;, no sé com no ho he vist!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>M&#8217;he deixat l&#8217;article davant &#8220;tardor&#8221;, no sé com no ho he vist!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11399#comment-16142</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 02 Oct 2019 09:51:23 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11399#comment-16142</guid>
		<description><![CDATA[Que tardor &quot;val realment la pena&quot; però &quot;que l’escurçament dels dies sembla fer més llarga&quot;: en què quedem? Pla sempre anant pel fil del ganivet. Si val la pena, no es pot fer llarga. I és que se&#039;n fa, de llarga, en definitiva. Sort que del vint de novembre al deu de desembre el dia deixa d&#039;escurçar-se per la tarda, es manté igual, i el tretze de desembre és Santa Llúcia, el pas de puça. 

La tardor és tota una metàfora de les crisis de qualsevol tipus, és com travessar un túnel, com aconseguir sortir d&#039;un pou, si és que ho aconsegueixes. Si la primavera la sang altera, la tardor és trista, amb tots els matisos que calgui. Conec algunes persones més grans que jo, que ja soc força gran, que estan sempre de molt bon humor.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Que tardor &#8220;val realment la pena&#8221; però &#8220;que l’escurçament dels dies sembla fer més llarga&#8221;: en què quedem? Pla sempre anant pel fil del ganivet. Si val la pena, no es pot fer llarga. I és que se&#8217;n fa, de llarga, en definitiva. Sort que del vint de novembre al deu de desembre el dia deixa d&#8217;escurçar-se per la tarda, es manté igual, i el tretze de desembre és Santa Llúcia, el pas de puça. </p>
<p>La tardor és tota una metàfora de les crisis de qualsevol tipus, és com travessar un túnel, com aconseguir sortir d&#8217;un pou, si és que ho aconsegueixes. Si la primavera la sang altera, la tardor és trista, amb tots els matisos que calgui. Conec algunes persones més grans que jo, que ja soc força gran, que estan sempre de molt bon humor.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
