Per: Oriol

Oriol — Mon, 30 Sep 2019 09:02:20 +0000

Avui només coincideixo amb en Pla, en allò que diu sobre la dependència del mar en vers la metereologia perquè certament aquesta gran massa d’aigua cada dia s’expressa de manera diferent.
Mirar el mar des de dalt de Sant Sebastià o de molt més a prop, com ara de la punta del Pinell és una activitat terapèutica, relaxant; combinada amb una respiració lenta i profunda et transporta en un món de pau extrema, t’abstreu de la realitat, cosa molt útil avui dia tot i que facin la pallassada, cada any,allà, a Gavà , ben a prop del mar. Potser marxant cap a casa amb una mica d’humitat a la testa, del llebeig de final de setembre. Els deu provocar uns somnis molt desagradables, de mala consciència!!
Bon dia a tothom, menys al que varen estar a la festa de la Rosa pansida.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 30 Sep 2019 08:41:57 +0000

És normal que si es considera Pla realista, però no tant, trobi que “En canvi, la barreja de terra i de mar és magnífica —d’una sorprenent i continuada bellesa”. El terme mig és això, tenir les dues coses alhora. El mar sol és massa inabastable, inefable, com un cel estrellat. Per això Margarit, dins el poema “Entorn de la protagonista d’un poema”, a Edat roja, diu “Fa tant de temps/ que vas sorgir per mi entre els nois i noies/ del bar de vidre de l’Escola blanca,/ al pis més alt, des d’on es veia el mar”.

Comentaris a: 30 de setembre 1919

Per: Oriol

Per: Helena Bonals