Pel que fa al que diu Pla sobre el querido de la senyora Carbó (original n’és amb aquesta expressió), el doctor Roca: “sentir pronunciar una paraula tan dura i pesada en els transports ondulats de la Carbó era literalment sensacional”. Sempre tan àcid, avui és dels dies que mossega. Romanticisme zero, potser ja està bé. Això dels “transports ondulats” és molt críptic. Potser indica que feia passar la duresa de la roca del seu cognom (possiblement amb connotacions sexuals) per les ones suaus, empàtiques, del seu enamorament.

Recordo una professora a la carrera que deia que la vida és una roca de duresa envoltada de vels de felicitat. Com aquest “Cos Berlín. Stop. Ànima Roda. Roca”. Avui també és dels dies que es fa pregar a l’hora d’interpretar-lo! Però crec que t’arriba perfectament encara que no l’acabis d’entendre. D’això es tracta en literatura, al capdavall.