No sé on vaig llegir a la carrera que els exàmens són “an exercise on sadism”. Per a mi van ser un malson, que, com en Pla, encara ara es fan presents quan dormo i somio que em falta una assignatura per aprovar. Per sort Jordi Llovet ens va permetre de fer una de dues coses: o examinar-nos i jugar-nos-ho tot en una hora i mitja, o presentar un treball fet amb una mica més de calma, sobre Kafka. Precisament Kafka a El procés deia: “la diferència és que l’absolució aparent exigeix esforços extrems però momentanis, mentre que l’ajornament demana un esforç molt menor però constant” (pàg. 187 de l’edició de Proa del 1981). Crec que val la pena de llegir tot El procés per aquest sol passatge. Qui escriu això ho ha ajornat tot a la vida.