Comentaris a: 22 d’agost 1919

Per: Hector Alcocer Femenia

Hector Alcocer Femenia — Mon, 28 Dec 2020 19:22:48 +0000

Pense que l’adjectiu “parroquial” cal entendre’l com assidu a establiments concrets: en aquest cas, la tertúlia del café amb Coromines i companyia, els vells amics.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 23 Aug 2019 09:17:08 +0000

Això del “pinyol” ja ho he entès. Kundera diu que hi ha d’haver arbres i gespa en un jardí, no hauria de ser tot arbres, perquè aquests arbres destaquessin. Fins i tot diu que la música hauria de ser com una rosa enmig de la neu. Pinyol i polpa, doncs. No com avui en dia que la música és per tot arreu, per als que no la saben apreciar també, i perquè els que l’aprecien se’n cansin.

Aquest “parroquial” podria ser un “pinyol”, doncs, possiblement. En tot cas costa d’entendre a què es vol referir. Però això no és el seu problema.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 22 Aug 2019 20:45:01 +0000

El ‘retrat de passaport’ que Pla dedica a Sagarra et donarà una explicació millor que la que ara improvisaria jo.

https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&url=http://www.lletres.net/pla/pla-sag.html&ved=2ahUKEwj9iMHxp5fkAhWsxYUKHRL6AlwQFjAAegQIARAB&usg=AOvVaw3gc0eukGxwtAx2q1cBWSLI

Ramon Torrents

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 22 Aug 2019 20:10:58 +0000

Ramon,
Ens pots explicar això del “pinyol”?

L’altre dia algú m’explicava el fred de peus que va tenir Pla quan Sagarra els cinquanta i pico va treure les memòries, precisament!

Jo crec que si Pla vol ser un artista, encara que sigui realista, n’ha d’acceptar les conseqüències! Sempre serà una mica abstracte, vulgui o no vulgui.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 22 Aug 2019 15:44:28 +0000

Barnhard, intel·ligent, i el paral·lelisme, ben vist.

La comoditat, el confort, etc., ajuden a apoltronar-se, és clar. La incomoditat reclama fer-se un niu, poder.hi viure com un frare i fer-s’hi fort.

L’adjectiu “parroquial” és més o menys bonic, perquè és inusual, pintoresc, però diria que no és dels més exactes o ben trobats que he llegit en Pla. Aquest “parroquial”, no creieu que té almenys una part dels perills del “pinyol” que ell retreu a Sagarra, la cosa fulgurant que t’enlluerna un moment?