<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 20 d&#8217;agost 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=11124" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11124</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11124#comment-16082</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 20 Aug 2019 08:13:06 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=11124#comment-16082</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells enartats per la serp: no sabem el que ens passa&quot;: això és una altra vegada el que es diu amb com es diu. L&#039;òliba és un ocell, que també podria ser, doncs, enartat, encantat per la serp. Els que viuen sols no saben el que els passa perquè els manquen els referents que són generats pel viure en companyia, el reverberar en els altres. Una pintora, la Montserrat Gudiol, deia que no sabia si el quadre que acabava de fer era bo fins que no li ho deien les persones més properes. A banda d&#039;això, la imatge de la serp encantadora és molt poètica. Potser es referia més a Pla que a Hermós. Un Pla solitari hipnotitzat per la serp de la literatura. Tot i que normalment és la serp que és encantada, és una transposició molt ben trobada.

Per cert, amb aquest sobrenom, Hermós, una mica de bon home sí que ho devia ser...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells enartats per la serp: no sabem el que ens passa&#8221;: això és una altra vegada el que es diu amb com es diu. L&#8217;òliba és un ocell, que també podria ser, doncs, enartat, encantat per la serp. Els que viuen sols no saben el que els passa perquè els manquen els referents que són generats pel viure en companyia, el reverberar en els altres. Una pintora, la Montserrat Gudiol, deia que no sabia si el quadre que acabava de fer era bo fins que no li ho deien les persones més properes. A banda d&#8217;això, la imatge de la serp encantadora és molt poètica. Potser es referia més a Pla que a Hermós. Un Pla solitari hipnotitzat per la serp de la literatura. Tot i que normalment és la serp que és encantada, és una transposició molt ben trobada.</p>
<p>Per cert, amb aquest sobrenom, Hermós, una mica de bon home sí que ho devia ser&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
