<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 10 d&#8217;agost 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10987" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10987</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10987#comment-16029</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 10 Aug 2019 07:06:02 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10987#comment-16029</guid>
		<description><![CDATA[En relació amb el que apuntava ahir, “Com a tirador vaig fer un impressionant paper ridícul”: com a novel·lista, com a narrador, en l’acció, Pla no pot ser el prototip. “En canvi, sembla que vaig demostrar una certa capacitat de saber-me resguardar darrera les mates dels barrancs de les Pedreres”: amagant-se en la forma com els poetes, Pla brilla. No sé quina necessitat tenia algú de la seva categoria d’anar-se’n amb senyoretes de tres pessetes. En fi. El seu amic Alexandre Plana, com el Quim Borralleras, li fan una mica de justícia, almenys.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>En relació amb el que apuntava ahir, “Com a tirador vaig fer un impressionant paper ridícul”: com a novel·lista, com a narrador, en l’acció, Pla no pot ser el prototip. “En canvi, sembla que vaig demostrar una certa capacitat de saber-me resguardar darrera les mates dels barrancs de les Pedreres”: amagant-se en la forma com els poetes, Pla brilla. No sé quina necessitat tenia algú de la seva categoria d’anar-se’n amb senyoretes de tres pessetes. En fi. El seu amic Alexandre Plana, com el Quim Borralleras, li fan una mica de justícia, almenys.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
