<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 9 d&#8217;agost 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10914" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10914</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Josep VALLS GRAU</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10914#comment-16025</link>
		<dc:creator>Josep VALLS GRAU</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 09 Aug 2019 09:11:26 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10914#comment-16025</guid>
		<description><![CDATA[Quants records em venen al cap, llegint aquest 9 d&#039;agost…!  Era a primers de l&#039;any 1980, feia només quatre mesos que havia mort el senyor Mercader que tant i tan bé acollí Pla al Motel Empordà de Figueres, quan l&#039;escriptor em demanà anar a donar un tomb per Girona. Ja hi havíem anar d&#039;altres vegades, però recordo aquest especialment, perquè vam recòrrer amb tota calma els escenaris del post d&#039;avui. Pla evocava continuament el seu servei militar i també l&#039;estada en una pensió de la plaça de l&#039;Oli  &quot;on menjava unes mongetes tendres de fils irrompibles&quot;.  Sant Domènec, les escales de Sant Martí, la Pujada dels Alemanys, la plaça dels Lledoners… 
Passejar (millor &quot;flâner&quot;) avui per aquests indrets de l&#039;alta Girona amb El Quadern Gris o Girona, llibre de records, és un gran homenatge al polígraf de Llofriu, i una classe d&#039;alta literatura in situ, tants anys després.
Aquest revival del Quadern cent anys després, és una meravella. En sóc i me&#039;n confesso un devot. Gràcies Xarxa de mots, i gràcies a tothom que hi treballa (o hi col·labora amb comentaris quotidians...!)]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Quants records em venen al cap, llegint aquest 9 d&#8217;agost…!  Era a primers de l&#8217;any 1980, feia només quatre mesos que havia mort el senyor Mercader que tant i tan bé acollí Pla al Motel Empordà de Figueres, quan l&#8217;escriptor em demanà anar a donar un tomb per Girona. Ja hi havíem anar d&#8217;altres vegades, però recordo aquest especialment, perquè vam recòrrer amb tota calma els escenaris del post d&#8217;avui. Pla evocava continuament el seu servei militar i també l&#8217;estada en una pensió de la plaça de l&#8217;Oli  &#8220;on menjava unes mongetes tendres de fils irrompibles&#8221;.  Sant Domènec, les escales de Sant Martí, la Pujada dels Alemanys, la plaça dels Lledoners…<br />
Passejar (millor &#8220;flâner&#8221;) avui per aquests indrets de l&#8217;alta Girona amb El Quadern Gris o Girona, llibre de records, és un gran homenatge al polígraf de Llofriu, i una classe d&#8217;alta literatura in situ, tants anys després.<br />
Aquest revival del Quadern cent anys després, és una meravella. En sóc i me&#8217;n confesso un devot. Gràcies Xarxa de mots, i gràcies a tothom que hi treballa (o hi col·labora amb comentaris quotidians&#8230;!)</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10914#comment-16024</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 09 Aug 2019 07:46:19 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10914#comment-16024</guid>
		<description><![CDATA[Aquest temps a l&#039;exèrcit, en què Pla no ha escrit al diari, de fet ha continuat sent l&#039;artista que és, mirant per la finestra. Artista és el que contempla, no el que fa. Per això un crític és un artista, en darrer terme.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquest temps a l&#8217;exèrcit, en què Pla no ha escrit al diari, de fet ha continuat sent l&#8217;artista que és, mirant per la finestra. Artista és el que contempla, no el que fa. Per això un crític és un artista, en darrer terme.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
