<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 16 de juliol 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10889" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10889</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10889#comment-15910</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 16 Jul 2019 11:17:21 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10889#comment-15910</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Ser periodista en aquest país és ser ben poca cosa —i encara si ho arribés a ser!&quot;: fa pensar, això. És com &lt;i&gt;La insostenible lleugeresa del ser&lt;/i&gt;, per un cantó es pren el seu futur ofici amb menysteniment, per l&#039;altre amb respecte. És d&#039;una ambivalència evident. Recordo Kafka dient alguna cosa així com que &quot;la meva feina no em pot ajudar gens, i de fet només em pot destrossar per complet&quot;. Però s&#039;equivocava, el món del dret que ell no considerava el seu és el que va generar l&#039;adjectiu &quot;kafkià&quot;, aquell que és en l&#039;arrel de la seva genialitat.

&quot;Què hi farem!&quot;, &quot;Déu n&#039;hi do&quot; i &quot;On s&#039;és vist&quot;, crec que són expressions genuïnes del català, com el &quot;pas&quot;, que tinc un amic filòleg que quan em corregeix sempre me l&#039;esborra, perquè em sembla que no sé prou bé quan s&#039;escau!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Ser periodista en aquest país és ser ben poca cosa —i encara si ho arribés a ser!&#8221;: fa pensar, això. És com <i>La insostenible lleugeresa del ser</i>, per un cantó es pren el seu futur ofici amb menysteniment, per l&#8217;altre amb respecte. És d&#8217;una ambivalència evident. Recordo Kafka dient alguna cosa així com que &#8220;la meva feina no em pot ajudar gens, i de fet només em pot destrossar per complet&#8221;. Però s&#8217;equivocava, el món del dret que ell no considerava el seu és el que va generar l&#8217;adjectiu &#8220;kafkià&#8221;, aquell que és en l&#8217;arrel de la seva genialitat.</p>
<p>&#8220;Què hi farem!&#8221;, &#8220;Déu n&#8217;hi do&#8221; i &#8220;On s&#8217;és vist&#8221;, crec que són expressions genuïnes del català, com el &#8220;pas&#8221;, que tinc un amic filòleg que quan em corregeix sempre me l&#8217;esborra, perquè em sembla que no sé prou bé quan s&#8217;escau!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
