<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 13 de juliol 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10850" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10850</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10850#comment-15889</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 13 Jul 2019 11:45:31 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10850#comment-15889</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Jo crec que jugar i perdre són dues coses lligades per la més absoluta coherència. En canvi ells creuen que jugar i no guanyar és una mala passada que la providència els fa explícitament&quot;: m&#039;embadaleix el realisme de Pla, que si te&#039;n surts, aquell &quot;a vegades ens en sortim&quot; de Manel, és &quot;propina&quot;. D&#039;aquesta manera no et fas mai mala sang si tot et surt sempre malament, que és el més normal. I aprens a valorar les engrunes, les petites alegries de Kandinsky, allò del que és feta la poesia al capdavall.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Jo crec que jugar i perdre són dues coses lligades per la més absoluta coherència. En canvi ells creuen que jugar i no guanyar és una mala passada que la providència els fa explícitament&#8221;: m&#8217;embadaleix el realisme de Pla, que si te&#8217;n surts, aquell &#8220;a vegades ens en sortim&#8221; de Manel, és &#8220;propina&#8221;. D&#8217;aquesta manera no et fas mai mala sang si tot et surt sempre malament, que és el més normal. I aprens a valorar les engrunes, les petites alegries de Kandinsky, allò del que és feta la poesia al capdavall.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
