<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 11 de juliol 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10808" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10808</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10808#comment-15886</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 Jul 2019 08:49:11 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10808#comment-15886</guid>
		<description><![CDATA[Sobre la puerilitat i l’astúcia: fa molts anys vaig llegir de Teresa Pàmies, em sembla, una frase que m’ha quedat: “l’esperit lliure no és calculador ni resignat”. Em quedo amb això davant de les dues opcions que mostra Pla. És curiós perquè és la poesia el gènere que vol Permanyer que sigui pueril, i en el cas de Pla i l’astúcia es tracta de la prosa. No crec que sigui casualitat. “Ets poeta, moriràs sense una pesseta”. I sense alguna cosa material més, com a mínim si ets d’aquell tipus de poeta que crec que més hi sol haver pel món, el que val més la pena, com en la cançó de Gilbert Bécaud:

Que la vie n&#039;a d&#039;importance
Que par une fleur qui danse
Sur le temps

L&#039;important c&#039;est la rose

De totes maneres, de malícia no n&#039;hi veig gaire, en Pla.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Sobre la puerilitat i l’astúcia: fa molts anys vaig llegir de Teresa Pàmies, em sembla, una frase que m’ha quedat: “l’esperit lliure no és calculador ni resignat”. Em quedo amb això davant de les dues opcions que mostra Pla. És curiós perquè és la poesia el gènere que vol Permanyer que sigui pueril, i en el cas de Pla i l’astúcia es tracta de la prosa. No crec que sigui casualitat. “Ets poeta, moriràs sense una pesseta”. I sense alguna cosa material més, com a mínim si ets d’aquell tipus de poeta que crec que més hi sol haver pel món, el que val més la pena, com en la cançó de Gilbert Bécaud:</p>
<p>Que la vie n&#8217;a d&#8217;importance<br />
Que par une fleur qui danse<br />
Sur le temps</p>
<p>L&#8217;important c&#8217;est la rose</p>
<p>De totes maneres, de malícia no n&#8217;hi veig gaire, en Pla.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
