“En aquesta tertúlia, hi ha representants magnífics de totes les tendències”, grassos i prims. Justament ahir vaig anar a un concert i em vaig fixar que no hi havia cap músic gras, i n’hi havia molts i molts. Crec que per ser artista, si no ets cantant d’òpera com Pavarotti o Caballé, has de tenir tendència a ser més Don Quixot que no pas Sancho. La Maria Callas no es va voler engreixar per continuar sent guapa, i va perdre la veu. Però és que també sol coincidir que als grassos els agraden més les relacions físiques, no sol fallar. Però aquí Pla diu que personatges com Eugeni d’Ors i Josep Maria de Sagarra eren “grassos i suculents”, cosa que fa pensar en com totes les regles tenen la seva excepció.