Comentaris a: 28 de juny 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 29 Jun 2019 09:37:50 +0000

M’agrada això del Pla sociòleg, Oriol!

Per: Oriol

Oriol — Sat, 29 Jun 2019 07:48:46 +0000

El que a mi em sembla que ens diu avui el Pla sociòleg és un parell de qüestions bàsiques però gens reconegudes:
Primera: En els barris considerats pobres de les grans ciutats és on es copsa millor la degradació col.lectiva formada per elements incultes i maleducats. Hi ha bona gent, es clar, com en els altres espais, però és aquí on no podem ignorar la realitat del ésser humà en general i que és en definitiva la manca de voluntat per fer un esforç personal de millora constant. Alhora també la imatge horrible que produeix la pobresa i la brutícia.
Segona: cada individu s’esforça per justificar la seva situació professional tant com pot, el metge avorrit dels pacients diaris convençut de la seva superioritat, l’administratiu mal pagat considerant-se imprescindible en la seva empresa, el cap de secció inoperant senyalant a tots els altres com a responsables dels errors comesos i en fi, cada un de nosaltres pensant que som millors que els nostres veïns. Tot això només per a preservar la nostra autoestima, la nostra vanitat que ens permet finalment sobreviure cada dia.
Disculpeu doncs la meva vanitat i si voleu llegiu l’Eclesiastes.
Bon dia i ànims a tots i totes que el món ha de seguir rodant…

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 28 Jun 2019 09:12:18 +0000

“I és precisament perquè no tinc confiança en mi mateix que els altres tampoc no me’n tenen”. Dins de Un art de viure, d’André Maurois, he llegit i rellegit aproximadament això: “No tingueu mai por, perquè, en el precís moment que en teniu, el vostre enemic té por de vosaltres”. Obligant-me a mi mateixa a escriure dia sí, dia també en aquest bloqg, qui escriu això lluita amb la seva pròpia autoconfiança, per cert.

Millor que no es vagi a fer netejar les sabates, que és un ofici molt denigrant per als qui el feien.

“hom ha de resistir la presència de milers de monstres —comptant-hi, és clar, l’infrascrit”: es refereix a ell mateix amb aquest “infrascrit”? L’autocrítica és brutal, doncs. Jo crec que tot i això, Pla, al capdavall, era admirat i respectat, de la mateixa manera com a La mort a Venècia l’adolescent de “bellesa absoluta” n’era. També quan va trencar amb Adi Enberg, ella el va continuar llegint de tant que l’admirava.