<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 23 de juny 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10735" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10735</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10735#comment-15879</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 23 Jun 2019 17:59:11 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10735#comment-15879</guid>
		<description><![CDATA[Ho he llegit i rellegit, la segona vegada ho he entès molt millor. Jo crec que aquest misteri, aquesta màscara, aquest romanticisme de Xènius, tot i que segons Pla són contradictoris amb el classicisme que defensa, al capdavall són perfectament lògics. Allò que caracteritza per sobre de tot el comunisme, i Xènius per sobre de tot era de dretes, és l&#039;absència d&#039;individualitat. I ell va ser tot un personatge. Hi ha contradiccions que només són una mostra de com en som, d&#039;ambivalents.

Al llibre &lt;i&gt;Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries&lt;/i&gt;, d&#039;Assumpta Montellà, recordo com Xènius, que era professor de la primera Escola de bibliotecàries, no volia cap mena de desordre als taulells de les bibliotecàries, era molt refinat. I amb el carisma que tenia, segur que li feien cas. Les biblioteques actuals són molt maques, però hi manca una mica del seu esperit en el dia a dia. 

Per això que deia: &quot;que el fet del seu naixement sobre un paisatge determinat és un fenomen absolutament fortuït&quot;, quan el van defenestrar se&#039;n va anar a Madrid i es va traduir el nom. Costa d&#039;entendre, però em recorda una mica el cas de Salvador Sostres o de Josep Maria Flotats.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Ho he llegit i rellegit, la segona vegada ho he entès molt millor. Jo crec que aquest misteri, aquesta màscara, aquest romanticisme de Xènius, tot i que segons Pla són contradictoris amb el classicisme que defensa, al capdavall són perfectament lògics. Allò que caracteritza per sobre de tot el comunisme, i Xènius per sobre de tot era de dretes, és l&#8217;absència d&#8217;individualitat. I ell va ser tot un personatge. Hi ha contradiccions que només són una mostra de com en som, d&#8217;ambivalents.</p>
<p>Al llibre <i>Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries</i>, d&#8217;Assumpta Montellà, recordo com Xènius, que era professor de la primera Escola de bibliotecàries, no volia cap mena de desordre als taulells de les bibliotecàries, era molt refinat. I amb el carisma que tenia, segur que li feien cas. Les biblioteques actuals són molt maques, però hi manca una mica del seu esperit en el dia a dia. </p>
<p>Per això que deia: &#8220;que el fet del seu naixement sobre un paisatge determinat és un fenomen absolutament fortuït&#8221;, quan el van defenestrar se&#8217;n va anar a Madrid i es va traduir el nom. Costa d&#8217;entendre, però em recorda una mica el cas de Salvador Sostres o de Josep Maria Flotats.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
