Al llibre Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries, d’Assumpta Montellà, recordo com Xènius, que era professor de la primera Escola de bibliotecàries, no volia cap mena de desordre als taulells de les bibliotecàries, era molt refinat. I amb el carisma que tenia, segur que li feien cas. Les biblioteques actuals són molt maques, però hi manca una mica del seu esperit en el dia a dia.

Per això que deia: “que el fet del seu naixement sobre un paisatge determinat és un fenomen absolutament fortuït”, quan el van defenestrar se’n va anar a Madrid i es va traduir el nom. Costa d’entendre, però em recorda una mica el cas de Salvador Sostres o de Josep Maria Flotats.