<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 9 de juny 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10635" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10635</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10635#comment-15870</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 09 Jun 2019 11:47:30 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10635#comment-15870</guid>
		<description><![CDATA[El meu pare, que és escriptor de novel·les, sempre diu que l&#039;important no és la realitat ni la imaginació per escriure, sinó la narració. Que el lector quedi enganxat amb la història. 

Però llegir amb avidesa no és una qualitat per ella mateixa. Jo cerco la psicologia dels personatges, que evolucionin, em sorprenguin i em convencin, que deia Forster que fan els personatges rodons. Supero de llarg els trenta cinc anys i continuo llegint novel·les, potser perquè soc infantil (i madura alhora) tant per dins com per fora. Hi ha qui no perdona a Pla la frase de l&#039;entrevista amb Soler Serrano. Però que no el perdonis no hauria de fer que deixis de llegir-lo!

Sobre el groc com a color dels folls, es pot referir a la mania en un malalt mental, que es relacionaria amb tot el contrari d&#039;un color fred? També es pot interpretar que el groc és el color del materialisme, de l&#039;or, com sempre he fet jo, raó per la qual el groc mai ha estat dels meus colors preferits. Però actualment l&#039;accepto en els llaços pels presos polítics.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>El meu pare, que és escriptor de novel·les, sempre diu que l&#8217;important no és la realitat ni la imaginació per escriure, sinó la narració. Que el lector quedi enganxat amb la història. </p>
<p>Però llegir amb avidesa no és una qualitat per ella mateixa. Jo cerco la psicologia dels personatges, que evolucionin, em sorprenguin i em convencin, que deia Forster que fan els personatges rodons. Supero de llarg els trenta cinc anys i continuo llegint novel·les, potser perquè soc infantil (i madura alhora) tant per dins com per fora. Hi ha qui no perdona a Pla la frase de l&#8217;entrevista amb Soler Serrano. Però que no el perdonis no hauria de fer que deixis de llegir-lo!</p>
<p>Sobre el groc com a color dels folls, es pot referir a la mania en un malalt mental, que es relacionaria amb tot el contrari d&#8217;un color fred? També es pot interpretar que el groc és el color del materialisme, de l&#8217;or, com sempre he fet jo, raó per la qual el groc mai ha estat dels meus colors preferits. Però actualment l&#8217;accepto en els llaços pels presos polítics.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
