<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 7 de juny 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10602" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10602</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10602#comment-15869</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 07 Jun 2019 08:43:59 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10602#comment-15869</guid>
		<description><![CDATA[Jo crec que Pla, tan observador com és, no s’ha adonat que això és l’inici d’una bona amistat. Em recorda els enamorats que es diuen “Penja tu!”, “No, no, penja tu!”. El Quim l’està ajudant, i Pla es permet el luxe de ser ell que no vol continuar caminant amunt i avall. No es deixa estimar, en tot cas, perquè ara tocaria tornar-se&#039;n junts on viu ell.

“Una prosa guanya molt posant-hi les ombres corresponents”: és com l’elegància, la màxima senzillesa amb un toc de sofisticació, crec que això ho deia Salvador Sostres. Les ombres que fan tan atractiva una fotografia, generalment. Les ombres que no són més que la poesia.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Jo crec que Pla, tan observador com és, no s’ha adonat que això és l’inici d’una bona amistat. Em recorda els enamorats que es diuen “Penja tu!”, “No, no, penja tu!”. El Quim l’està ajudant, i Pla es permet el luxe de ser ell que no vol continuar caminant amunt i avall. No es deixa estimar, en tot cas, perquè ara tocaria tornar-se&#8217;n junts on viu ell.</p>
<p>“Una prosa guanya molt posant-hi les ombres corresponents”: és com l’elegància, la màxima senzillesa amb un toc de sofisticació, crec que això ho deia Salvador Sostres. Les ombres que fan tan atractiva una fotografia, generalment. Les ombres que no són més que la poesia.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
