<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 5 de juny 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10583" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10583</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10583#comment-15868</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 05 Jun 2019 08:23:44 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10583#comment-15868</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Josep Maria Junoy volia donar entenent que l’obstacle més gros que trobava en el camí de la fe era el seu propi egoisme, la falta de caritat, l’enduriment del seu cor davant d’un problema menyspreable de sentit del ridícul&quot;: crec que al que es refereix Pla és que no sabia ser piadós i complaent, com diu Forster que s&#039;ha de ser a la vida davant els defectes dels altres. Per això no m&#039;estranya que digui el que Pla explica després: &quot; (...) Mallarmé! És massa fort. ¿Voleu fer el favor de dir-me on irem a parar? És intolerable, per més filosop que se sigui!

Sobre Junoy, a més a més, &quot;El seu mètode de treball és també plausible. Les persones agudes són només visibles de dos en dos dies&quot;: o sigui, no sempre, perquè la monotonia és enemiga de l&#039;art, això també ho deia Forster! Però la constància de Pla en aquest diari no em sembla gens dolenta, sinó un gran mèrit. Les coses es poden veure de més d&#039;un costat.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Josep Maria Junoy volia donar entenent que l’obstacle més gros que trobava en el camí de la fe era el seu propi egoisme, la falta de caritat, l’enduriment del seu cor davant d’un problema menyspreable de sentit del ridícul&#8221;: crec que al que es refereix Pla és que no sabia ser piadós i complaent, com diu Forster que s&#8217;ha de ser a la vida davant els defectes dels altres. Per això no m&#8217;estranya que digui el que Pla explica després: &#8221; (&#8230;) Mallarmé! És massa fort. ¿Voleu fer el favor de dir-me on irem a parar? És intolerable, per més filosop que se sigui!</p>
<p>Sobre Junoy, a més a més, &#8220;El seu mètode de treball és també plausible. Les persones agudes són només visibles de dos en dos dies&#8221;: o sigui, no sempre, perquè la monotonia és enemiga de l&#8217;art, això també ho deia Forster! Però la constància de Pla en aquest diari no em sembla gens dolenta, sinó un gran mèrit. Les coses es poden veure de més d&#8217;un costat.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
