Sobre el final: “Posar-se un tros de glaç a la boca —o veure-ho— em dóna la sensació física de l’estupidesa”: relacionant-ho amb el fet de voler lluitar contra la calor, diuen que per fer-se passar la calor el millor és no fer servir un vano, perquè amb l’esforç de fer-lo servir contrarestes la frescor que generes amb ell…

A banda d’això, el glaç a la boca per mi podria connotar l’abstracció en art, ja sabem que l’estil de Pla és el realista, que seria com el líquid, el que com a molt es pot evaporar (paraula que utilitza sovint), mai té la contundència d’un glaçó. Però “les coses d’aquest món són molt mal repartides”: Pla escriu realista, però com els epicuris que no es comporten com a tals, és l’artista més elevat que es pugui trobar alhora.