<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 30 d&#8217;abril 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10308" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10308</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10308#comment-15846</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 Apr 2019 09:41:27 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10308#comment-15846</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Discutien si el cafè que donen al Tupinamba era millor o pitjor que el que fan al cafè del costat del Tupinamba —i que ara no recordo com s’anomena&quot;: m&#039;he fet un tip de riure amb aquesta frase. Recordo quan encara no havia après a interpretar que una professora em va posar un senyal d&#039;aprovació en el meu intent d&#039;interpretar un poema, quan vaig dir que un vers era molt divertit. Riure davant un text de Pla és començar a interpretar-lo, doncs.

Sobre la &quot;vocació autèntica de pare de família&quot; de López-Picó, que crec que es refereix a &quot;la continuïtat, la perseverança&quot; que atribueix a Xènius, em crida l&#039;atenció que parli, en el poema que ens adjunteu, de la &quot;Mirada de l&#039;infant, davant del pare&quot;.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Discutien si el cafè que donen al Tupinamba era millor o pitjor que el que fan al cafè del costat del Tupinamba —i que ara no recordo com s’anomena&#8221;: m&#8217;he fet un tip de riure amb aquesta frase. Recordo quan encara no havia après a interpretar que una professora em va posar un senyal d&#8217;aprovació en el meu intent d&#8217;interpretar un poema, quan vaig dir que un vers era molt divertit. Riure davant un text de Pla és començar a interpretar-lo, doncs.</p>
<p>Sobre la &#8220;vocació autèntica de pare de família&#8221; de López-Picó, que crec que es refereix a &#8220;la continuïtat, la perseverança&#8221; que atribueix a Xènius, em crida l&#8217;atenció que parli, en el poema que ens adjunteu, de la &#8220;Mirada de l&#8217;infant, davant del pare&#8221;.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
