Això, “de seguida que em poso a escriure alguna cosa per publicar tendeixo, pel complex de la timidesa, a escriure pretensiós, obscur i pedant, les ratlles que escric ací cada dia em resulten tan vitalment necessàries com el respirar” em recorda el que deia Milena Jessenská al llibre biogràfic Milena de Margarete Buber- Neumann:

“quan contemplem un gat ens fa la impressió que és una cosa perfecta, però un gat no és, sota cap concepte, “perfecte”. No sap volar ni belar ni parlar ni fer comptes i em penso que encara hi ha moltes més coses que no sap fer. Però tot el que sap fer ho fa a la perfecció i mai no se li acudiria de provar de fer una cosa per a la qual no estigués capacitat com, per exemple, ballar. I també hi ha homes en què tot és perfecte i harmònic, que posseeixen un autodomini, una capacitat d’autocrítica i una naturalitat tals, que mai no farien res que no sabessin fer. Per això no són mai lletjos, perquè només són lletges la poca traça, la ridiculesa, l’absurditat i la vanitat”.

Pla fa el que sap fer, i amb això és prou i això és molt, en definitiva.