<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 27 d&#8217;abril 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10257" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10257</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10257#comment-15839</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 27 Apr 2019 13:51:08 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10257#comment-15839</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Azorín s’ha inventat un idioma que del castellà només en té les paraules, ha demostrat ésser totalment impermeable a la retòrica de guix, molt caragolada, a la construcció tradicional de la frase castellana&quot;: els castellans són com els francesos, per donar-vos les gràcies semblaria que se us estan declarant, són exagerats i recargolats, com una habitació d&#039;estil rococó. Per això quan s&#039;acomiaden diuen &quot;Hasta luego&quot;, com els francesos &quot;Au revoir&quot;, encara que no els hagis de veure mai més. Tinc un bon regust de boca de quan era adolescent i vaig llegir Azorín, sé que em va agradar molt. I estic molt orgullosa de ser catalana. Els catalans no estimem d&#039;entrada, però quan ho fem, ho fem de debò, he sentit a dir.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Azorín s’ha inventat un idioma que del castellà només en té les paraules, ha demostrat ésser totalment impermeable a la retòrica de guix, molt caragolada, a la construcció tradicional de la frase castellana&#8221;: els castellans són com els francesos, per donar-vos les gràcies semblaria que se us estan declarant, són exagerats i recargolats, com una habitació d&#8217;estil rococó. Per això quan s&#8217;acomiaden diuen &#8220;Hasta luego&#8221;, com els francesos &#8220;Au revoir&#8221;, encara que no els hagis de veure mai més. Tinc un bon regust de boca de quan era adolescent i vaig llegir Azorín, sé que em va agradar molt. I estic molt orgullosa de ser catalana. Els catalans no estimem d&#8217;entrada, però quan ho fem, ho fem de debò, he sentit a dir.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
