<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 7 d&#8217;abril 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=10023" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10023</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10023#comment-15811</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 07 Apr 2019 17:53:38 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=10023#comment-15811</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Vaig decidir escriure el nom del soci amb la lletra més gòtica que vaig saber; l’adreça, en lletra anglesa claríssima, i la quota de la mensualitat, en la &lt;i&gt;redondilla&lt;/i&gt; més ben corbada de què foren capaces les meves manetes&quot;. Escriure clar, sembla fàcil, però costa molt, quan sempre vas accelerada en una feina com la de qui escriu això. També portar els comptes és de les coses que em semblen més impossibles d&#039;una feina, s&#039;ha de tenir molt de sentit pràctic, que no és el cas. 

&quot;I aquests són records de la meva vida d’estudiant —d’aquella vida que, segons diu la gent, és alegre i lleugera i regalada&quot;: tampoc és el meu cas! Recordo les vacances de Nadal estudiant fins el mateix dia de Nadal... La veritable saviesa és en un altre lloc.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Vaig decidir escriure el nom del soci amb la lletra més gòtica que vaig saber; l’adreça, en lletra anglesa claríssima, i la quota de la mensualitat, en la <i>redondilla</i> més ben corbada de què foren capaces les meves manetes&#8221;. Escriure clar, sembla fàcil, però costa molt, quan sempre vas accelerada en una feina com la de qui escriu això. També portar els comptes és de les coses que em semblen més impossibles d&#8217;una feina, s&#8217;ha de tenir molt de sentit pràctic, que no és el cas. </p>
<p>&#8220;I aquests són records de la meva vida d’estudiant —d’aquella vida que, segons diu la gent, és alegre i lleugera i regalada&#8221;: tampoc és el meu cas! Recordo les vacances de Nadal estudiant fins el mateix dia de Nadal&#8230; La veritable saviesa és en un altre lloc.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
