Comentaris a: 10 d’octubre de 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 11 Oct 2008 17:18:05 +0000

Quanta raó, Eduard, i quina comparació més exacta i ben trobada per referir-te a la lluita per expressar-nos. Les dificultats de la llengua, sí, però sobretot les pròpies dificultats personals!
Ens movem en un camp ja conegut, amb les variacions perpètues, com els cànons musicals: això que diu avui, no ve a ser allò que deia almenys, parlant de Carner, el 6 de maig?

Per: Eduard Fabra Roca

Eduard Fabra Roca — Sat, 11 Oct 2008 14:28:46 +0000

“La llengua és tan difícil, tan dura, tan encarcarada, d’un maneig tan rígid, tan plena de dificultats, que tothom escriu com pot… i gràcies!”

Ahh, llegir això de la ploma del propi Pla és perfectament reconfortant per a la resta de mortals, els que de veritat ens estavellam contra la llengua; és com quan en Phelps va estar a punt de perdre la tercera medalla perquè li entrà aigua dins les ulleres de nedar…

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 10 Oct 2008 21:52:36 +0000

Les màquines del 2008 han atrapat el moviment de les orelles dels gats joves de 1918, com el cinema del 1918 va atrapat el pas de l’oca d’un soldat de 1828, ho sento. Tot el que sembla impossible ara, ho deixa de ser al cap de noranta anys, excepte la matèria de la qual està fet el nostre cervell. D’aquí noranta anys, però, també això estarà superat, o aniquilat, encara que no per medis naturals evolutius, és clar.
M’agrada el que diu l’Helena sobre l’artista que ha de tocar de peus a terra.

Per: Jordi

Jordi — Fri, 10 Oct 2008 13:29:06 +0000

La referència a Balmes en els termes que ho fa Josep Pla és perfecte. Certament era i encara a vegades és , exemple de pensament propi ( tan de Catalunya com per a la resta de l´Estat). Pero ja aleshores i també ara , es discutible al seu nivell per esser comparat amb els grans filòsofs europeus ( de fet el mateix passa amb Ortega i Gasset , que aquí es té per un filòsof mentres que a Alemanya el tenien més aviat per un periodista)

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 10 Oct 2008 11:30:29 +0000

Balmes és el símbol de l’artista que ha de treballar en alguna cosa que no té res a veure amb el seu art, que no pot fer el gandul. Que ha de tocar de peus a terra com a condició per poder volar, com tants d’escriptors.

Sobre Carner: “el seu complicadíssim joc mental és inassolible”, diu Pla. Hi ha un poema d’aquest autor, que és un exemple d’aquest joc mental, “Cor fidel”: “Jo sé d’on ve l’inesgotable foc/ que animarà la morta polseguera”: insuperable, per a mi, per als inconsolables.