Comentaris a: 6 d’agost de 1918

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Thu, 07 Aug 2008 07:22:56 +0000

Bon dia a tothom,

Em sembla recordar que ja us vaig explicar que jo parteixo de l’edició de Destino per llegir El Quadern Gris, però que, a diari, repasso l’apunt corresponent i els comentaris. Quin gran encert el del Bloqg: avui m’ha permès comparar les dues traduccions, al català de Carles Riba, dels versos de l’Odissea d’Homer i, no tan sols això, sinó que també, remou la meva curiositat pels clàssics (que tot s’ha de dir: sovint, sense, se’m fan feixucs de llegir)
Gràcies!

Per: Antoni

Antoni — Thu, 07 Aug 2008 05:34:09 +0000

Molt bé, Ramon, aquesta transcripció fonètica de l’original.

Per: Ramon

Ramon — Wed, 06 Aug 2008 21:35:20 +0000

I aquí tenim l’original:

andra moi ennepe, mousa, polutropon, hos mala polla
planchthê, epei Troiês hieron ptoliethron epersen:
pollôn d’ anthrôpôn iden astea kai noon egnô,
polla d’ ho g’ en pontôi pathen algea hon kata thumon,
arnumenos hên te psuchên kai noston hetairôn.
all’ oud’ hôs hetarous errusato, hiemenos per:
autôn gar spheterêisin atasthaliêisin olonto,
nêpioi, hoi kata bous Huperionos Êelioio
êsthion: autar ho toisin apheileto nostimon êmar.
tôn hamothen ge, thea, thugater Dios, eipe kai hêmin.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 06 Aug 2008 14:50:07 +0000

Carles Riba va fer dues traduccions de l’Odissea d’Homer. La primera la va publicar l’Editorial Catalana l’any 1919 segons tots els indicis, i no el 1918 com esmenta Josep Pla. La segona versió va sortir l’any 1953 (Edit. Alpha) i segons els experts és millor que la primera.
L’enllaç d’avui a Wikipedia permet llegir els primers hexàmetres de la segona traducció de Riba, la de l’any 1953.
Per als curiosos i lletraferits us copio els mateixos versos però de la primera versió, la de l’any 1919:

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit que molt temps
errà, després que atuí les sagrades torres de Troia:
i de molts homes veié les ciutats, i els usatges va apendre,
i molts de treballs, el que és ell patí per mar en son cor
maldant per guanyar la vida i també el retorn dels companys.
Però ni així no salvà els companys, desitjant-ho bé prou,
perquè finaren tots per llurs mateixes follies,
necis, que es menjaren les vaques del sol Hiperíon
i el déu va llevar-los el dia de la tornada. D’aquestes
coses, parla’ns-en, dea, filla de Zeus, des d’on vulguis.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 06 Aug 2008 13:47:32 +0000

Aquí les hecatombes s’haurien de fer amb porcs, turistes o alguna altra bèstia similar, d’una espècie més abundosa, doncs no sé si tenim tantes belles vaques frontudes com els aqueus de flotants cabelleres, aquells.
Carles Riba… l’home era un no parar! Per mi també són delicioses les seves versions de Safo, que es troben just al pol oposat d’Homer, no pas en bellesa però sí en punt de vista. És una meravella de veure com se’n surt igual de bé als dos casos, com la font li flueix natural però imaginativa, sense recargolaments de catedràtic de la gran ganyota.
Tornem a terra, a la guerra, a Alemanya, Anglaterra, França i Liliputh. La cosa pinta malament pels alemanys i tot apunta a que aviat s’acabarà el conflicte; tota aquesta bona gent que esmenteu fumaran la pipa de la pau, menjaran junts a taula i tot plegat quedarà oblidat. Com a mínim, cara enfora.
Maria Mercè, és veritat, el món ja no és el que era. Però, tot i les maquinetes, els nens segueixen sent nens: una cosa terriblement viva i esmunyedissa.
Perc cert, no noteu com un fred que pela? (potser deu de ser cosa de l’estratòsfera on sóc, no em feu gaire cas)
Bona tarda de dimecres a tothom.