Comentaris a: 4 d’octubre de 1918

Per: Hoy lo comprendo… « La Isla en Peso

Hoy lo comprendo… « La Isla en Peso — Tue, 25 Aug 2009 21:35:39 +0000

[...] Del quadern gris de Josep Plà, fragmento de la anotación de 4 de octubre de 1918 [...]

Per: Fina Molins

Fina Molins — Thu, 09 Oct 2008 19:34:06 +0000

No soc tan lletraferida com la resta de tertulians, pero si algú em toca al Joan Coromines o el diccionari Alcover-Moll, no em puc estar de participar.
També soc del gremi del Genís i penso que, encara que en Fabra va fer molt per la llengua catalana, els filòlegs s´haurien de moure per tot el territori català abans que molts mots es perdin de la parla quotidiana.
El Doctor Pla i Duat, en el seu llibre El Noi de Misseret, explica que es treia de sobre els venedors de diccionaris, si, en els diccionaris que venien no hi figuraven tres paraules, “fustegal”, “vassull” i “voliac”. Jo em vaig conformar amb una. Al Fabra no vaig trobar “muricec” (rata pinyada). Em vaig comprar l´Alcover-Moll.
Potser ara ja ho han esmenat.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 09 Oct 2008 16:06:29 +0000

Aclaridíssim el punt, Helena. Certes qüestions personals són impossibles de discutir; cadascú sobreviu com pot, que ja hi ha prou feina. Sincerament, desitjo que les coses et vagin millor o, com a mínim, que la literatura continuï servint-te de bàlsam.
Ui, ningú ho aconsegueix tot (bé sí, un que conec però fa molta ràbia, pobret).

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 09 Oct 2008 15:44:07 +0000

Dic que prefereixo els llibres -per metonímia la literatura- a les persones, perquè prefereixo l’art a la vida, almenys la que m’ha tocat de viure. El dia que la meva vida s’assembli ni que sigui una mica a la que jo somnio, a la de l’Elisabeth de “Pride and prejudice”, per exemple, em passaré al bàndol de la vida, naturalment. I recordo que l’autora d’aquest llibre no ho va aconseguir del tot.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 09 Oct 2008 15:05:38 +0000

Per l’Helena: tot i que l’esport m’asfixia -mentida, l’altre dia vaig ser hipnotitzat per un partit de golf (!): quina satisfacció més gran quan hom supera un prejudici per si sol, sense que l’obliguin!- no crec que un esportista hagi de ser, de facto, un tal·lós. Com entre els polítics, els escriptors, els periodistes i els manobres, hi ha de tot. La autèntica vàlua humana és quelcom que està per sobre de tots aquests papers que interpretem. Crec que no podem fer aquestes afirmacions tan alegrement (una de les persones més lúcides que he conegut era esportista, per exemple). Jo, si haig de fer l’elecció que proposes, em quedo amb l’ésser humà, de llarg. De fet, si miro d’imaginar-me una literatura -per més excelsa que fos- sense l’existència d’uns éssers humans que retratar , crec que em moriria d’esverament. Si m’interessés la jardineria, trobaria fascinants els manuals del gremi, d’acord… però sense jardiners no tindríem parcs. En resum: encara que no m’interessa la jardineria, però sí els jardiners (així com els famosos, els desconeguts, els lladres, els policies…). És la meva opció personal, és clar.
Ah! I en Ramón Barnils era increïble, i tant.