Jo, us ho faig saber, tinc el goig i la sort de participar amb una colla d’amics i amigues en una tertúlia literària, un cop al mes, de cinc a set de la tarda. Ens reunim, també en un cafè, vuit o deu persones i parlem de llibres, de música i de pintura i ens ho passem d’allò més bé.

Dispensi que li mostri tota la meva admiració. Em deixa parat. Materialmert parat. La referència a la BBC, i de com aquesta cadena civilitzada podria arribar a reproduir – dins el seu estil veraç, noble i, a la vegada digne (parlem dDDe televisió?!?!) – la tertúlia que Pla recrea, em sembla d’un gran encert i d’una visió molt clara de la jugada. Una vegada més…l’he de felicitar. Em sento orgullós de poder compartir – humilment – uns comentaris amb vosté.
Sr. Quark: no parlem del mateix, exactament. Cap problema. No ens barallarem: les tertúlies habituals a la televisió – i permeti’m que no m’extengui…- no són ben bé el mateix que el que Pla exposa sàviament.
Pla era, essencialment, un home de tertúlia, en el sentit més estricte de l’expressió: era la discussió permanent, el dubte constant, la provocació intel.lectual (vull dir intel.lectual, no el què ara passa com a intel.lectual), l’humor en estat d’ironia, el saber general, l’estar informat després d’un filtre intel.ligent i de sentit comú…

En fi: què hi farem…Les coses són com són…i no hi ha gaire cosa a fer.
Sr. Salesas: quan vulgui podem parlar de l’adaptació televisiva del món “Pla”. Ell em va ajudar moltíssim a situar-me en el món del cinema i de la televisió. Si em llegís, ara mateix, es faria un fart de riure; en el bon sentit de la paraula.