Precisament, sóc també un gran admirador de la prosa de Josep PIera. Escriu amb les paraules de casa una prosa senzilla i entenedora, sensual i lluminosa. En un parell d’ocasions, guiats per l’escriptor, amb alumnes de batxillerat hem fet una ruta literària per la comarca de la Safor, fins arribar al seu espai literari de la Drova. Molt bonic.

A “El temps feliç” descriu molt bé (amb fotos d’època, una mica com es fa en aquest bloc) els estius en aquest paratge muntanyenc. Dels estius a la platja també en parla en altres llibres seus. Recorde “Les quatre estacions”, però també els seus dietaris i tots els llibres que parlen de viatges pel Mediterrani on sempre hi ha lloc per fer la comparació amb els costums de la seua comarca.
I sí. A “Direcció Lisboa” s’inclou un text magnífic “Sueca, una població valenciana” on descriu aquesta ciutat de la Ribera on encara es cull arròs arran de la seua visita a Joan Fuster. L’última conferència de JF va ser justament a propòsit de la seua relació amb JP.

Però tornem als estius d’abans. En moltes poblacions valencianes de vora mar, en els escassos indrets no tocats pel turisme massiu, trobarem –encara- les formes primigènies d’aquesta mena d’estiueig. Gent fent la vetlada a les portes de les cases asseguts en cadires de boga. Camins agrícoles a la vora de la mar que a la nit es passegen a la fresca.

Som a l’agost i ben prompte, vull ser en un d’aquests espais.
El sud (que per la mar va de Sueca fins el camp d’Elx), amigues i amics planians, és també recomanable en estiu.