Per error, he escrit la resposta al teu escrit dins la nota del dia 3 d’agost, en comptes d’ací, en aquest dia.

Com a complement del que allí he escrit, et copie una columna periodística de Josep Piera sobre la mar i la platja.

La mar, la mar!
Josep Piera

Recorde quan de xiquets anàvem a la mar. Anàvem a passar el dia a la mar, a pegar-nos un escabussó en la mar… No anàvem a la platja. La platja era la llenca arenosa que separava les ones de les dunes o muntanyars. I d’això, en déiem «la voreta de la mar» amb el gust diminutiu que el llenguatge femení tenia a l’hora de parlar als xiquets. La gent en deia «l’arena», també. Perquè la «sorra» o «saorra» no era l’arena del mar, sinó una altra de menys fina que usaven en la construcció o per a endurir camins. Al pocs anys, en començar el fenòmen turístic, els xiquets vam deixar d’anar a prendre un bany a la mar, per anar «a la playa», que era un concepte nou i com molt modern. La «playa» no era la traducció literal de la platja, vull dir; era una paraula recent que suggeria més coses. Per a uns tenia un significat que equivalia a diners i apartaments, per a uns altres lligava amb plaers secrets o soledats líriques i tenia un eròtic sabor de sal com una cançó de Gino Paoli.
Més després, alguns tornàrem a dir platja i no «playa» però uns altres es quedaren a «la playa» per sempre. Així, sovint es produien converses surreals. On vas? Preguntaves, i igual et responien que «a prendre el bany a la platja», com si es tractara d’un bany de sol i no de mar. Després d’un viatge a Itàlia -d’això fa anys- i sentir de platja en platja com la gent allà anaven a la mar, vaig pensar que nosaltres, els valencians, ara anem a la platja a passejar, quan no ho fem «a la vora de la mar», com aquella preciosa cançó tradicional on una dama brodava el seu mocador. Però per a fer un bon bany, o un escabussó, no hi ha res com la mar

Levante, 9-9-07

Si vols tornar a aquesta València que ja s’ha perdut, et recomano Josep Piera, molt en la línia de Pla, sobretot El temps perdut, una evocació de les vacances infantils a la vall de la Drova. Pot ser que ja l’hagis llegit, però per si de cas…

Tampoc no sé si has llegit mai Direcció Lisboa (vol. 28 de l’OC, si ho vaig equivocada). Hi ha unes reflexions magnífiques sobre la relació entre Catalunya i el País Valencià, reflexions que duu a terme a partir d’una visita a J. Fuster.

Salutacions.