Comentaris a: 1r d'octubre de 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Thu, 02 Oct 2008 17:46:22 +0000

Agraïm al nou Joan B. Coromina la indicació sobre el retrat del seu il·lustre homònim, que hem corregit, potser ara amb l'encert que no ens va acompanyar en el moment oportú.

Per: Joan B. Coromina

Joan B. Coromina — Thu, 02 Oct 2008 07:48:51 +0000

Felicitats per aquest blog, nomes dir que el dibuix que ilustra es de Joan B. Coromina, pero no es ell.

Per: Antoni

Antoni — Wed, 01 Oct 2008 16:49:49 +0000

Sobre això d'enredar-se amb una dona, sembla que Pla ho va fer, però això ja pertany a la vida privada de cadascú i val més no ficar-s'hi. Si voleu, podeu ampliar el tema amb el llibre "Les dones de Josep Pla" de Xavier Febrés, Edicions 62, 1999.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 01 Oct 2008 16:47:33 +0000

L’enveja és l’essència del comunisme, i per tant del rebuig als nou rics. Amb la revolució, es fa difícil de conciliar el son, sembla que digui.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 01 Oct 2008 15:03:34 +0000

Quan s’escriu una frase com “I a mi que m’agradaria tant d’enredar-me a cada moment!” és perquè si hom no la diu, rebenta. La queixa al cel constant, el ploramiqueig exclamatiu persistent, en general m’esgota. Per sort, El quadern gris sembla vacunat contra aquesta plaga i la rondinamenta acostuma a circular per la banda de la ironia, la crítica càustica o, com a màxim, un fred i informatiu “avui no em trobo fi”—quan s’escau. Ara bé, aquests “Oh Déu senyor, perquè m’heu fet tan lleig, jo que sóc tan bo!”, estratègicament situats —el cas d’avui—, m’encanten. M’admiro de l’administració i punteria dels recursos, de la capacitat de generar una tensió enorme —còmica o dramàtica— tot sostenint un to flegmàtic constant. Però quan enmig de tanta fredor de cara enfora sona una nota així, tan de dins, l’efecte és espatarrant. I el més increïble és que, després, la orquestra no desafina, com si la pujada de temperatura no hagués afectat els músics, tan tibats com van vestits.
Avui, al cafè, volaven ganivets sarcàstics. Festa pel lector, martiri per Coromina.
D’entrada no entenia el perquè del famós fotograma del Viatge a la lluna del Méliès, però desprès ja he vist que anava per la cosa de la son.
Celebro que hi hagi bon humor al bloQG.