Comentaris a: 25 de juliol de 1918

Per: maria mercè

maria mercè — Sun, 27 Jul 2008 09:53:59 +0000

Quina imatge la de Don Baldomer donant el braç a la seva dona… l’olor del fonoll sec, barrejat amb el carrisqueig dels grills… ara tant sols tancar els ulls i la imaginació fa la resta.
Que tingeu un bon dia.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Fri, 25 Jul 2008 14:38:31 +0000

Un Pla que s’entristeix en sentir en Gori; aquest que decideix, amable, que no en parlem més; un paisatge amb olor de poma de “rellenu” i uns grills irònics de banda sonora. De què podrien parlar aquests dos en tal conjuntura? del senyor Baldomer, postesparterista de mostatxo a la “Castelar” i en Massot, republicà de barretina entaforada. Lògic? trist? còmic? no hi ha resposta a aquest final tan enigmàtic, i no m’hi penso trencar la closca perquè aquí, penso, hi ha la gràcia.
Mentre vós tresqueu cap a la festa major del poble veí, còmplice de la lleu traïdora antilocalista del vostre amic, nosaltres en tenim prou en deixar-nos endur per les vostres paraules per a tenir tres minutets de plaer literari (i algun més per a compartir els comentaris de la resta del personal, és clar).
Bona tarda a tothom. Això sí: aneu amb compte amb la ironia dels grills.

Per: Gemma

Gemma — Fri, 25 Jul 2008 13:34:03 +0000

Antoni, al meu poble (Tivenys) també se’n diuen “ruelles”, de les “roselles”, tot i que els jóvens ja no ho fem servir tant.

Per: Lluís

Lluís — Fri, 25 Jul 2008 10:01:38 +0000

Maria Antònia. Oi que la paraula sobre la que preguntaves era “arrilat” i no “arraulit” ? (Quan jo era petit- vivia arraulit- en un carrer estret…).

Doncs si, celebro que el quadern gris em comuniqui, indirectament, amb el Pere, l’Arnau (es diu Arnau oi), amb el Ramon, jo faré extensives les salutacions a l’Alícia, a Marisa,…

“El mundu és un panyuelu” que diria algun personatge de Palafrugell

Per: J. Cardona

J. Cardona — Fri, 25 Jul 2008 09:50:23 +0000

Aquesta escena del balcó també l’he vista al meu poble quan s’organitza el correfoc. Hi ha dues cases que tenien el balcó ple. En un, encara surten cada correfoc; en l’altre ja no.

M’encanta la imatge de don Baldomer tornant a casa, cap al tard, de bracet amb la seva dona i en l’altre el cistell del que s’ha collit a l’hort. I amb aquell bigotàs.