<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 21 de febrer de 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG/?feed=rss2&#038;p=80" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=80</link>
	<description>El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Traduir per escriure &#171; Per a lectura i decoració</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=80#comment-2042</link>
		<dc:creator>Traduir per escriure &#171; Per a lectura i decoració</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Feb 2009 19:31:01 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=80#comment-2042</guid>
		<description><![CDATA[[...] 21 Febrer 2009 Traduir per&#160;escriure Posted by Anna under l&#039;ofici, la blogocosa, lapidari &#124; Etiquetes: Josep Pla, traducc, traducció &#124; &#160;  […] traduir és una feina endimoniada, dificilíssima, però jo comprenc que és útil. Útil, sobretot, per a conèixer una mica la pròpia llengua. Josep Pla, &#8216;El quadern gris&#8217;, 21 de febrer de 1919 [...]]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] 21 Febrer 2009 Traduir per&nbsp;escriure Posted by Anna under l&#8217;ofici, la blogocosa, lapidari | Etiquetes: Josep Pla, traducc, traducció | &nbsp;  […] traduir és una feina endimoniada, dificilíssima, però jo comprenc que és útil. Útil, sobretot, per a conèixer una mica la pròpia llengua. Josep Pla, &#8216;El quadern gris&#8217;, 21 de febrer de 1919 [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=80#comment-2044</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Feb 2009 11:05:29 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=80#comment-2044</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Els llibres bons no poden pas anar a la sala pública de la biblioteca. Aquestes sales són per a llegir Blasco Ibáñez o Pérez Galdós, comprèn?&quot;: els llibres d&#039;una biblioteca no han de ser en vitrines, o col.locats horitzontalment, o fora d&#039;accés: els llibres són per ser llegits, l&#039;única funció del bibliotecari és fer arribar els llibres als usuaris, i en últim terme que els llibres es llegeixin. Tota la resta només és dirigit a aquest objectiu. Però crec que les primeres biblioteques públiques de Catalunya són d&#039;aquesta època, en què no s&#039;havien acostumat al préstec &quot;universal&quot; encara.

M&#039;agradaria de saber quins eren els llibres que el bibliotecari no li entregava a Pla. I què tenen de dolent Blasco Ibáñez o Pérez Galdós, apart de ser en un idioma que no acostumo a llegir...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Els llibres bons no poden pas anar a la sala pública de la biblioteca. Aquestes sales són per a llegir Blasco Ibáñez o Pérez Galdós, comprèn?&#8221;: els llibres d&#8217;una biblioteca no han de ser en vitrines, o col.locats horitzontalment, o fora d&#8217;accés: els llibres són per ser llegits, l&#8217;única funció del bibliotecari és fer arribar els llibres als usuaris, i en últim terme que els llibres es llegeixin. Tota la resta només és dirigit a aquest objectiu. Però crec que les primeres biblioteques públiques de Catalunya són d&#8217;aquesta època, en què no s&#8217;havien acostumat al préstec &#8220;universal&#8221; encara.</p>
<p>M&#8217;agradaria de saber quins eren els llibres que el bibliotecari no li entregava a Pla. I què tenen de dolent Blasco Ibáñez o Pérez Galdós, apart de ser en un idioma que no acostumo a llegir&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antoni</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=80#comment-2043</link>
		<dc:creator>Antoni</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Feb 2009 07:52:10 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=80#comment-2043</guid>
		<description><![CDATA[Molt bo el teu comentari, Florenci. Jo també m&#039;he llegit el text del gat de Renard i he quedat parat a mesura que anava llegint. No m&#039;esperava una cosa així quan he començat a llegir-lo. Està molt bé, molt ben escrit.

Sobre la traducció que ens explica Pla que comença a fer avui, jo em pregunto si la va acabar, si es va publicar. Al llibre JOSEP PLA: BIOGRAFIA DE L&#039;HOMENOT de Xavier Febrés llegeixo això:
&quot;Pel seu cantó, Josep Martinell aportava aclariments de coneixedor de Pla i de la literatura francesa: &quot;És a El quadern gris, escrit abans de Coses vistes però refet ja en la maduresa, que cal cercar la pista de l&#039;autor que va influir definitivament en l&#039;elaboració del seu estil tan personal, sense convencionalismes. És Jules Renard. En El quadern gris hi ha algunes referències a aquest autor. És en aquella època que va traduir L&#039;ecornifleur per fer exercicis d&#039;estil. Aquesta traducció la va donar a Alexandre Plana, que va ésser l&#039;home que més el va ajudar en els primers anys de periodisme.&quot; (Josep Martinell. Punt Diari, 23 abril 1982)]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Molt bo el teu comentari, Florenci. Jo també m&#8217;he llegit el text del gat de Renard i he quedat parat a mesura que anava llegint. No m&#8217;esperava una cosa així quan he començat a llegir-lo. Està molt bé, molt ben escrit.</p>
<p>Sobre la traducció que ens explica Pla que comença a fer avui, jo em pregunto si la va acabar, si es va publicar. Al llibre JOSEP PLA: BIOGRAFIA DE L&#8217;HOMENOT de Xavier Febrés llegeixo això:<br />
&#8220;Pel seu cantó, Josep Martinell aportava aclariments de coneixedor de Pla i de la literatura francesa: &#8220;És a El quadern gris, escrit abans de Coses vistes però refet ja en la maduresa, que cal cercar la pista de l&#8217;autor que va influir definitivament en l&#8217;elaboració del seu estil tan personal, sense convencionalismes. És Jules Renard. En El quadern gris hi ha algunes referències a aquest autor. És en aquella època que va traduir L&#8217;ecornifleur per fer exercicis d&#8217;estil. Aquesta traducció la va donar a Alexandre Plana, que va ésser l&#8217;home que més el va ajudar en els primers anys de periodisme.&#8221; (Josep Martinell. Punt Diari, 23 abril 1982)</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Florenci Salesas</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG/?p=80#comment-2045</link>
		<dc:creator>Florenci Salesas</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 21 Feb 2009 07:17:15 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://elquaderngris.cat/blog/?p=80#comment-2045</guid>
		<description><![CDATA[Trauttore, traditore... Traduir és una feina tremenda, com caminar damunt d&#039;un mur finíssim, certament.
Recomano que cliqueu els enllaços, si teniu temps:
He llegit el fragment del senyor Renard a l&#039;enllaç i m&#039;he quedat esgarrifat per la cruesa. Molt contundent però molt ben descrit. El desconeixia totalment.
També està molt bé l&#039;enllaç a Miquel Ferrà. La descripció que hi fa allà en Pla és un complement perfecte, i gens contradictori, amb el que hi diu a l&#039;entrada d&#039;avui. Hi ha tanta gent que, sense esperar res a canvi, a la seva manera, ha fet tant per aquesta llengua, sense esperar cap agraïment d&#039;un poble inevitablement ignorant.
Cada dia aprenem coses.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Trauttore, traditore&#8230; Traduir és una feina tremenda, com caminar damunt d&#8217;un mur finíssim, certament.<br />
Recomano que cliqueu els enllaços, si teniu temps:<br />
He llegit el fragment del senyor Renard a l&#8217;enllaç i m&#8217;he quedat esgarrifat per la cruesa. Molt contundent però molt ben descrit. El desconeixia totalment.<br />
També està molt bé l&#8217;enllaç a Miquel Ferrà. La descripció que hi fa allà en Pla és un complement perfecte, i gens contradictori, amb el que hi diu a l&#8217;entrada d&#8217;avui. Hi ha tanta gent que, sense esperar res a canvi, a la seva manera, ha fet tant per aquesta llengua, sense esperar cap agraïment d&#8217;un poble inevitablement ignorant.<br />
Cada dia aprenem coses.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
