Comentaris a: 3 de juliol de 1918

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Sat, 05 Jul 2008 22:15:26 +0000

Antoni, Antoni, no siguis tant esquívol!
Si de jovenet esquivaves tant bé les dones; renoi devies ser molt car de conquistar, ja,ja,ja!!
De totes maneres suposo que ja deus anar perfilant el teu primer llibre, ja saps que jo et vaig fer escriptor i quan menys ens n’adonem aquest bloc s’haurà acabat.

Bé, com que ets una biblioteca ambulant m’hauràs d’explicar que li va passar a la magadalena del Sr. Proust, perquè jo no en tinc ni idea i realment m’has deixat molt intrigada. Espero que amb la teva explicació podré augmentar el llistó de la meva cultura general.
Gràcies, estimat Antoni, i com molt bé dius i també ho deia el Sr. Espriu jo també “et diré sempre la veritat”.
Bona nit.

Per: Antoni

Antoni — Sat, 05 Jul 2008 10:07:52 +0000

Sí, conec aquesta informació sobre Pla i Xammar que surt al llibre CARTES A JOSEP PLA (A cura de Xavier Pla) Quaderns Crema, 2000.
Molt bo el blog d’en Gerard Farràs.
Moltes gràcies, Ramon Torrents!!

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 05 Jul 2008 09:05:23 +0000

A l'Estrip i l'Antoni, potser si no ho havíeu llegit, us pot interessar aquesta informació sobre Pla i Xammar en una idea d'atemptat contra el rei Alfons XIII. I, fora d'això, he trobat un comentari que m'ha interessat, perquè pot ser realment productiu, en aquest Bloc d'en Gerard Farràs Potser, entre això i el que diu en J. Cardona, perfilem la idea que ja tenim sobre Josep Pla.

Per: Antoni

Antoni — Sat, 05 Jul 2008 06:45:23 +0000

Insistent i benvolguda Anna,

com que NO ho has encertat, et responc. Tu, no paris de demanar que potser algun dia t’ho diré. Això sí, tal com deia l’Espriu,
“et diré sempre la veritat”.

Molt bona, Anna, la teva aportació sobre l’ESCAMBELL. Ja deus saber que això que expliques de quan eres petita, el record del passat, és el que va fer Marcel Proust amb la famosa magdalena.

Apa, bon cap de setmana, també, a tothom.

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Fri, 04 Jul 2008 21:04:11 +0000

Bona nit Josep,
Ostres, avui m’ha encantat i m’ha sorprés l’anotació de la teva paraula “escambell” perquè jo feia temps que no la utilitzava.
De petita feia cagar el tió amb un escambell i a casa n’hi havia dos i eren herència dels besavis; per tant tota una peça sentimental i per la que hi ha passat totes les generacions posteriors. Quan em va tocar a mi, només en quedava un perquè de tant que el picavem pequé en surtís regals ens el vàrem carregar.
Ja pots comptar si el pobre escambell cagava gaires coses, no com la quitxalla d’ara que amb els tions tenen de tot i més.
Haig de dir-te que encara el tenim i el fem participar a la festa peró ja no l’estomaquem sinó que li toca el rebre a la nova generacions de tions.
Saps, quan a vegades he parlat de fer cagar el tió amb un escambell, gent de la meva zona i fins i tot de seixanta quilòmetres enllà, no han tingut n’hi idea de què els hi deia. Curiós, no! i ara tu que pertanys a una zona molt més llunyana que la meva, vas i me’n parles.
Coses, de la llengua i dels mots de cada zona. Tot plegat molt enriquidor; tot sigui per mantenir viu el que és nostra i molt ben nostra i que no caigui en l’oblit.
PS: Antoni, ja sé a que et dediques! Per la teva intervenció de l’últim dia has de ser filòleg i et dediques a la docència. Veritat? com que no em contestaràs segur que ho hauré encertat!!

Bon cap de setmana a tots.