Comentaris a: 30 de juny de 1918

Per: Antoni

Antoni — Wed, 02 Jul 2008 05:36:06 +0000

Caram, Anna, quina bona dissertació sobre productes ecològics ens has fet! Hi estic d’acord. Gràcies.

Carabassa i carbassa, tots dos mots són correctes.
Endavant amb el català!

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Tue, 01 Jul 2008 22:46:50 +0000

Completament d’acord Antoni.
Ja m’agradaria menjar el que tastava el nostre amic Pla i el seu company Gori, perquè ara l’alimentació la tenim súper refinada i molt industrialitzada.
Encara que si que és cert que el mercat de productes ecològics ha crescut considerablement en els darrers anys i Catalunya és capdavantera a nivell de l’estat espanyol, en aquest tipus de consum més saludable.
La qualitat del producte ecològic és un tret que fa que que sigui diferent a la resta dels altres productes i això justifica el seu valor sovint més elevat.
S’ha de donar sortida a aliments com el tofu, el seitan, les algues, el tempeh … En aquest món globalitzat basat en l’estricta llei capitalista; la supervivència no és fàcil!

PS: Antoni, respecte a la pregunta de fa uns dies, jo només sé que sempre he escrit carabassa perquè em pensava que era la forma més correcta i alhora de pronunciar aquest mot, sempre m’he menjat una vocal. De totes maneres, sinó és així potser algun que altre filòleg que segueixi el bloc ens ho podria corroborar. Gràcies per la teva apreciació.
Bona nit a tots.

Per: Antoni

Antoni — Mon, 30 Jun 2008 18:46:43 +0000

Gràcies per la recepta de l’ànec amb naps.

Si en Gori visqués avui i veiés i mengés el que mengem actualment es moriria d’una indigestió.

Per: Eduard Fabra

Eduard Fabra — Mon, 30 Jun 2008 16:05:32 +0000

Quin plaer, llegir les aproximacions certeres i lúcides d’en Pla a l’essència humana, disfressades d’humil descripció del caràcter empordanès. Fóra interessant de saber si això, per a ell, era estratagema metodològica o si, pel contrari, creia de veres en la singularitat ideal, quasi platònica, de l’ànima empordanesa.

L’ “algun urgent interès personal” de l’entrada d’avui, que com assenyala Pla subjau a tota manifestació de voluptuositat, és una perla (una més) entre les pàgines del Quadern.

Per: Antonio Gálvez Alcaide

Antonio Gálvez Alcaide — Mon, 30 Jun 2008 06:24:25 +0000

Otro tiro a un sentido general del carácter ampurdanés. Y el juego burlón con la comida. Y este Gori que no quiere que se le achaque la expresión tergiversada: “Dime qué comes y te diré quién eres”.

Humor con sabor, bonita sinestesia.