Comentaris a: 28 de setembre de 1918

Per: QUARK

QUARK — Tue, 30 Sep 2008 15:44:42 +0000

Ostres, ostres, … Una nota d’actualitat… Canviant l’arròs de Pals per la variant de la Bisbal…

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sun, 28 Sep 2008 19:21:43 +0000

Encara que sembli mentida, a vegades hi pot haver una reconciliació sublim dels oposats, el principi de discordia concors/concordia discors en art. “Només connecta…”, que deia Forster. No em conformo amb la visió tradicional de la política, jo he vist semblances profundes entre una catedral gòtica i una pintura de Kandinsky de la seva època més apassionada: aparentment res a veure. El punt mig és el que s’ha de cercar sempre, agafant de totes bandes.

Per: Antoni

Antoni — Sun, 28 Sep 2008 18:24:47 +0000

Acabo de llegir al diari AVUI que us han donat el premi Lletra de pàgines web de literatura catalana per aquest bloq.
L’enhorabona!

Per: Antoni

Antoni — Sun, 28 Sep 2008 17:37:01 +0000

Josep Pla va ser elegit diputat per la província de Girona i de la Mancomunitat de Catalunya el 1921. Es va presentar per la Lliga Nacionalista del Baix Empordà, de la Lliga Regionalista.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sun, 28 Sep 2008 17:12:24 +0000

Una dictadura dissoldria els dubtes del vostre pare així com un fluid ho fa amb una aspirina efervescent. És un remei d’una efectivitat total: tot virus discrepant és eliminat o expulsat del cos (i enviat a Mèxic, per exemple).
La natura de la societat —de qualsevol societat— és feble perquè té massa òrgans, massa membres, i massa allunyats els uns dels altres com per a tenir una consciència veritablement global dels mals generals. En aquest cos, a l’orella, posem per cas, l’importa un rave el que li passi al dit petit del peu, o al pàncrees. És llei de vida. En aquest sentit, el vostre pare és un membre que pel davant de tot prima el tema agrícola (qüestió relativa a l’aparell digestiu) i el tema “abandó, ignorància i la petitesa” (relatives a l’aparell nerviós i a l’espiritual —aquest darrer sempre de molt mal situar a la geografia física del cos del país) tot demostrant tenir una visió més global que la mitja. No està gens malament! Jo mai podria ser tan equànime; les meves impràctiques solucions sempre comportarien la mort per inanició de més de la meitat de la població, segur.
La conversa final és una festa. El pare, a l’hora d’aconsellar el fill, després d’un moment de dubte, li pesa la protecció de les cries i escull “l’astucia”. Com a pare potser aconsellaria un equilibri entre les dues: un món d’astuts crec que seria tan irrespirable com un de portadors de lliris.

P.D. Felicitats pel premi! A veure si fem una boletada (o el que sigui, fins i tot virtual) per a celebrar-ho.