Comentaris a: 26 de juny de 1918

Per: Montse Florenciano

Montse Florenciano — Sun, 29 Jun 2008 19:10:19 +0000

F. Salesas demana “d’on ve això “d’Aigua-xellida” per exemple”?”

Si no recordo malament, en algun racó de l’OC (diria que a Aigua de mar) he llegit que Aigua-xellida vol dir “aigües fredes (gèlides)”; a mi em convenç aquesta etimologia, tenint en compte la transparència del nom. A veure si en Ramon Torrents, per exemple, ens ho pot confirmar (Ramon, que no ens aniria gens malament un hipertext de l’OC per fer aquestes cerques! :))

Aprofito aquest missatge per recomanar-vos les descripcions d’aquest racó del litoral empordanès que Pla fa a “Un viatge frustrat”, amb l’Hermós com a protagonista indiscutible.

Que provi la diada de Sant Pere!

Per: Maria Rosa

Maria Rosa — Sun, 29 Jun 2008 06:35:46 +0000

Quina descripció. Esplèndida! Coincideixo amb en Florenci: …incapacitat?
Feia temps que no consultava tan el diccionari i, és que no vull perdre’m aquesta riquesa de matisos.

Bon Diumenge,

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Sat, 28 Jun 2008 22:14:00 +0000

Bona nit, Josep
Avui em fas una comparació poètica del teu paisatge intensament suggeridor amb les dones on m’expliques que la presència d’aquestes depèn en cada moment de l’adequació al paisatge sobre el qual la dona es mou i que moltes vegades aquestes no lliguen amb res.
Estimat poeta, haig de dir-te que totes les dones sigui quina sigui la seva condició física, intel.lectual … totes elles tenen en algun lloc, algú que les admira i que les desitja perquè tots i totes tenim el nostre moment i la nostra connexió química que fa que ens sentim atrets per l’altre i el verdader desig sensual és una acció que no pot ser fictícia i que fa trontollar les millors cases, per molt segures que estiguin. Malaguanyat qui no s’hagi despertat vers aquest sentiment o que el vulgui tenir tancat amb pany i clau.

“Amb la humitat, els boscos, les herbes, exhalen glopades de perfum flonges, d’un vellut dens”. Saps, jo ja m’hi trobo. I tú, en què devies pensar!

Per: Anna Ramos

Anna Ramos — Sat, 28 Jun 2008 21:30:18 +0000

Bé, sort que després d’estar uns quants dies a la UVI i a la UCI el meu ordinador crec que tornarà a fer una bona campanya, espero que el potent antiviurs que li hem instal.lat talli tots aquests cucs cibernètics que fan que em quedi penjada.
No sé si donar les gràcies al Sr. Pla que en els primers dies ja parlava de la grip i de no sé quin virus, o potser al meu amic Florenci que desde que ell en va parlar el meu odinador no ha anat mai més bé.
Hauré de pensar que aquestes màquines es comuniquem telepàticament i em fan la guitza perquè m’han deixat penjada informàticament i fins i tot he hagut d’obrir un altre adreça de correu perquè n’hi ha hagut alguna que ja no me la reconeix i no m’arriben les trameses.
Ja veus Florenci ets a tot arreu!!
Segur que al Sr. Pla aquestes coses no li passaven, potser tenia problemes amb les plomes, amb el paper secant, o amb les màquines d’escriure però això tenia solució, només calia tornar a començar; però avui en dia estem tant mecantizats que quan ens falla la cibernètica quedem descol.locats. Mare de Déu, quins canvis més abismals i això que no ha passat tant de temps, no sé si tanta teconologia és bona i si en el fons aquestes màquines ens tenen del tot controlats!!
De totes maneres crec que em quedo amb la recuperació d’un do que els éssers humans ja hem pràcticament perdut i que l’utilitzaven els alborigens australians i les tribus indies; la comunicació telepàtica entre les persones.

Bona nit companys,

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Sat, 28 Jun 2008 13:39:36 +0000

Em fa molta gràcia, al començament, quan us empipeu amb la incapacitat per a descriure el camí vell de Begur com caldria. No sé pas de quina incapacitat parleu, sincerament. Vós sabreu.
Sobre la descripció posterior, estic d’acord amb els dos antonius de que és un model inspiradíssim.
Per cert, molt reveladora la pàgina sobre les criatures fantàstiques de l’enllaç de les falugues. De tots els noms que hi surten, “nyitus” és el que m’ha fet més gràcia. Hi ha tot un món ocult sota el nom de les coses, de totes les coses, en totes les llengües (d’on ve això “d’Aigua-xellida” per exemple”?). Diem que el món se’ns fa petit i és inacabable. Per molt oberts que tinguem els ulls, sempre hi ha quelcom que se’ns escapa. Què en sabem, al capdavall, de cap cosa? Tan sols el que vàrem veure el dia que hi topàrem. L’endemà, allò que hem viscut, vist, escoltat, ja ha mutat, té un altre significat, és només una fotografia en la memòria, un mos de passat totalment prescindible pels qui venen darrere.