Comentaris a: 23 de setembre de 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 24 Sep 2008 14:08:23 +0000

Tothom es pot sentir projectat en aquesta entrada, si ho vol, encara que no sigui en el joc directament: per la qüestió de la grisor que no té un jugador, per la vexació en perdre, o pel compromís amb la literatura. Ara, una mica de boutade hi ha, sobretot en això de la vexació. Però és la seva feina, posar el dit a la llaga. Ni una poesia contindria tantes idees en tan poc espai.

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 24 Sep 2008 13:54:35 +0000

La cosa sembla anar de joc però a penso que aquí hi ha un retrat profund del tipus de persona que sou i, sobretot, del que no sou, amb tot el que de bo i dolent implica. Crec que en aquest sentit, si no supereu l’autoretrat de setmanes enrere —mera qüestió d’extensió, no de qualitat—, si que aneu més lluny, més endins en detalls que considero bàsics. El joc pot ser quelcom molt o gens important, però l’actitud que prenem davant seu crec que ens defineix moltíssim. El retrat de la persona que no sou es un estira i arronsa entre la venjança del vostre sarcasme esmolat i l’admiració per un cert de, diguem-ne, valors dels quals, suposadament, en manqueu. El jugador, tal com el descriviu, hi apareix com un personatge entre antipàtic i fascinant; un ésser que emana uns efluvis d’envejable seguretat que, al capdavall, després d’un segon de fer-vos sentir una mica culpable, se us acaba ben enfument. Com d’alguna manera diuen tant l’Antoni com l’Helena, el vostre valor, el vostre compromís, són a la ploma, no als daus.
El que m’ha inquietat és que, en la qüestió estricta del joc, jo m’he sentit retratat, despullat als raigs X, en vós.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 23 Sep 2008 17:32:53 +0000

Una cosa és el que s’oblida per sempre, i l’altra el que queda a l’incoscient (“la meravella de la inconsciència infal.lible” deia Pla fa uns dies), la matèria primera literària, el que val la pena de recordar.
Pla admet la importància que té la literatura, per sobre de qualsevol altre possible compromís, a la seva vida. Fa ben fet, pràcticament ni dona ni fills.

Per: Jaume Santacana

Jaume Santacana — Tue, 23 Sep 2008 17:21:26 +0000

Quina diferència més interessant entre dues èpoques: en Pla afirma (i el meu pare m’ho va confirmar sempre) que, a Catalunya – sobretot al país rural – els jocs tipus rifes nacionals i d’altres tipus de jocs de combinacions, no solien tenir cap mena d’èxit. Ai Senyor…!!!
La rifa (loteria) i els famosos “raïms” utilitzats per entrar al cap d’any, són clares importacions de Madrid.

Per: Antoni

Antoni — Tue, 23 Sep 2008 16:05:47 +0000

Molt oportuna, Helena, la pregunta que fas del per què Pla escriu aquest quadern si ha dit que s’ha de cultivar la capacitat d’oblit. Sembla una contradicció, oi? Crec que la resposta la tenim unes línies més amunt quan Pla escriu que “els únics compromisos que m’agraden són els que em produeix el maneig de la ploma.”
Això em recorda un fragment de la narració “Pa i raïm” en la que Pla dialoga amb el protagonista, Pa i Raïm, amb aquestes paraules:

-Però, per què vol saber aquestes coses?
-Per res. Per simple curiositat. Per una mena de curiositat.. diríem literària.
-Què vol dir literària?
-Per saber-ho i, un dia o altre, d’ací a trenta anys, per exemple, explicar-ho…