Comentaris a: 25 de juny de 1918 http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74 El quadern gris - Blog amb els apunts del QG. Josep Pla (1918-1919) Tue, 28 Aug 2018 13:30:20 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.5 Per: Sergi http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74#comment-636 Sergi Wed, 02 Jul 2008 17:17:56 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=74#comment-636 No sé perquè no ha sortit la frase, però em refereixo a: Llavors, tothom deia que vibrava, però com a vibrar, sempre vibren els mateixos.
Gràcies.

]]> Per: Sergi http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74#comment-635 Sergi Wed, 02 Jul 2008 17:16:53 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=74#comment-635 Sis plau, aquí un pobre incult que no comprén que significa la frase <>.
Algú em podria ajudar? he procurat trobar-li entrellat però no ho he aconseguit.

]]> Per: Maria Rosa http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74#comment-634 Maria Rosa Thu, 26 Jun 2008 04:49:02 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=74#comment-634 Bon dia,

El text d’ahir, dia 25, m’ha encantat. Només a tall d’exemple: …una zona de solitud i de misteri, propícia, encara que poc aprofitada, a les coses de l’amor i a la vaguetat del pensament.
…sobre una finestra, davant del contrallum d’una posta de sol de color de suc de taronja,…
Sense cap mena de dubte: Pla és l’alquimista dels adjectius!

]]> Per: J. Cardona http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74#comment-633 J. Cardona Wed, 25 Jun 2008 17:34:37 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=74#comment-633 La gent anava mudada a l’envelat, mudada els dies de festa… la vida anterior a la invenció del xandall com a peça de roba dominical!

Algú sabria dir què és això del consolat anglès a Palamós? i per què Pau Matas arriava la bandera si precisament estaven de festa major? o potser per això mateix, la bandera també feia festa, aneu a a saber…

]]> Per: Agustí http://www.lletres.net/pla/QG/?p=74#comment-632 Agustí Wed, 25 Jun 2008 11:04:53 +0000 http://elquaderngris.cat/blog/?p=74#comment-632 Molt bona aquesta escena del final. Sobretot tres detalls: l’ungla llarga del dit petit que fa caure la cendra del cigarret -el tinc molt present aquest gest de la gent gran, amb aquells cigarrets de picadura- ; la frase “com a vibrar sempre vibren els mateixos”; i el diàleg, tan civilitzat, del final.

]]>